Cirurgia sense risc

Ja fa anys li vaig sentir preguntar al meu cap de Servei, comentant un cas clínic que s’havia complicat, qui sabia quina era la cirurgia més fàcil per a un cirurgià expert. Abans que ningú respongués, ell va dir: l’apendicectomia. La realitzen en gran part els residents i habitualment no presenta complicacions. A continuació va preguntar, “sabeu quina és l’operació més difícil?”. Aquí tots quedem callats pensant quina seria aquella gran operació a la qual el nostre Cap de Servei, Premi Nacional de Cirurgia i admirat per la seva gran destresa i netedat en la pràctica fins i tot d’aquelles tècniques més complexes, es referia. Sabeu quina va ser la seva resposta? L’apendicectomia. I per què?

Aquí és on, ara que porto molts anys practicant la cirurgia, vull reconèixer públicament la gran lliçó que ens va donar. No hi ha dos pacients iguals encara que pateixin la mateixa patologia, ni es donen els mateixos condicionants en tots els casos, ni el cirurgià està en les mateixes condicions. Què és el que s’aprèn amb l’edat? Doncs a saber valorar el risc que concorre en cada cas i, a poder ser, evitar tot allò que posteriorment pot presentar-se i complicar la intervenció, ja sigui durant el mateix acte quirúrgic com en el postoperatori.

També és coneguda la frase “a grans cirurgians, grans incisions”, amb la qual es manifesta el mateix. No pot prevaler-se l’estètica per sobre de l’efectivitat. Avui dia, amb la utilització de les vies poc agressives com la laparoscòpia o l’endoscòpia, la frase anterior té menor sentit però no ho perd del tot.

Hem d’afrontar qualsevol acte quirúrgic amb les majors garanties d’èxit i sense deixar marge a la sorpresa. Això passa per una millor preparació per part nostra, per utilitzar els millors mitjans, però també depèn de prevenir les possibles complicacions. Cal prevenir la infecció quirúrgica que popularment es denomina “el virus de quiròfan” i que no és tal virus sinó la possibilitat que algun germen del qual sigui portador el pacient o un altre procedent de l’equip quirúrgic, de l’instrumental o de l’ambient on es desenvolupa la intervenció pugui colonitzar en el camp quirúrgic. Cal prevenir complicacions respiratòries, problemes urinaris i vasculars. A poder ser, s’ha de reduir pes, ja que l’obesitat sempre comporta major dificultat en la intervenció.

Aquesta prevenció del risc quirúrgic és el gran ensenyament que els que tenim certa edat estem obligats a donar a aquells cirurgians joves que, amb gran il·lusió i formació tècnica, es consideren prou preparats per a resoldre qualsevol afecció.

En Quirúrgica, encara tenim petites coses per anar esmenant però som un gran equip en quantitat i en qualitat. I el més important, amb gran capacitat d’anàlisi el que facilita la comunicació entre nosaltres i que els majors abrigallem als més joves en la presa de decisions. D’altra banda, ja fa temps que amb un programa de prevenció que inclou des de la pèrdua de pes abans de la intervenció fins a la millora de la respiració o l’aprenentatge de tècniques de mobilització pari evitar o reduir el dolor i prevenir possibles embòlies. A més, s’aconsella sempre al pacient perquè arribi millor preparat a l’acte quirúrgic el que, en segons quins casos, pot ser una ajuda en el postoperatori.

Prevenir és curar

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *