Com ha afectat la pandèmia a les urgències?

Durant la pandèmia, es van parar les consultes presencials per a donar pas a la telemedicina i es van parar les cirurgies programades per a disminuir el risc de contagis i perquè es requerien les habitacions per als ingressats per COVID. El quiròfan va quedar reduït a les cirurgies urgents, aquelles que no poden esperar perquè posarien en risc la vida del pacient.

Una de les urgències quirúrgiques més freqüents que ens trobem com a cirurgians generals és l’apendicitis aguda, seguida de la colecistitis aguda (infecció de la vesícula biliar causada per litiasi generalment), encara que també ens podem trobar hèrnies escanyades, oclusions intestinals, abscessos perianals…

Des que va començar el confinament, hem observat en els nostres centres, una disminució substancial d’aquestes urgències.

Hem recollit les intervencions urgents des del 15 de març fins al 10 de maig i les hem comparat amb el mateix període de temps en el 2019 i 2018. El resultat és que hem passat de 52 apendicitis en 2018 i 56 en 2019 a operar 28 apendicitis en el 2020 en el mateix període de temps, és a dir, aproximadament la meitat.

Amb les colecistectomías urgents passa una cosa semblant, es van operar 8 i 5 en 2018 i 2019 respectivament, només es va intervenir d’urgència 1 pacient amb colecistitis des de l’inici de la pandèmia fins al 10 de maig.

Es van operar 7 hèrnies incarcerades al 2018 i 7 més al 2019, i només 1 al 2020.

Com es poden explicar aquestes dades?

És clar, que el confinament ha provocat uns canvis en la vida de la gent. Pot ser que l’estar a casa, potser menys estressat, amb més temps per a estar en família, amb menys soroll i un aire més pur a la ciutat influeixi en aquesta mena de patologies?

Per part dels cirurgians, hem intentat optimitzar el tractament en els pacients que acudien i només s’han operat els que clarament tenien indicació quirúrgica, això implica que totes les apendicitis que han ingressat en els nostres centres s’han acabat operant i així i tot, el número respecte a anys previs ha estat la meitat.

En el cas de les colecistitis, s’ha optat més pel tractament mèdic i ambulatori per a intentar disminuir el risc de contagi en el moment del pic de la pandèmia.

En canvi, la disminució de les hèrnies incarcerades o escanyades, es podria explicar pel fet que s’ha fet menys activitat física, per la qual cosa el no realitzar esforços s’han complicat menys hèrnies.

Però la disminució de les urgències no només ha afectat l’àmbit de les cirurgies, companys pneumòlegs reporten menys ingressos per descompensació de EPOC, patologia que en aquesta època de l’any provocava molts ingressos a anys anteriors. Cardiòlegs reporten menys arrítmies o menys descompensacions de les mateixes i menys infarts.
A tots els factors que puguin estar influint en això, i que hauran de ser analitzats detingudament, s’ha d’afegir la por de la gent a anar a urgències amb l’escenari que s’ha viscut, i s’hauran d’analitzar també els casos que han arribat més evolucionats per aquesta mateixa raó.

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *