Fa uns dies, el FMI va fer arribar al nostre govern d’Espanya la necessitat d’incloure el copagament en Sanitat com a eina per anar redreçant la nostra economia.
Diversos analistes polítics i econòmics han recordat que es va considerar no oportú i fins i tot il·legal el cobrament d’un euro per recepta que va establir la Generalitat per tal de reduir la despesa en farmàcia i a la vegada aconseguir uns ingressos extres que ajudessin a finançar la Sanitat.
No seré jo qui passi a analitzar la utilitat ni la legalitat de la mesura proposada però crec que es útil recordar el principal copagament que històricament es reclama que es valori com a tal i que no es altre que la utilització de la sanitat privada ja sigui en la versió “out of pocket” (autèntica privada) com en la versió mutual en la qual es cotitza a una assegurança que posteriorment es qui finança els procediments mèdics. Quasi tots els que fan ús d’aquesta medicina col·laboren amb l’Estat a través de les deduccions o dels impostos al finançament d’una sanitat pública que no fan servir, l’allibera del cost que tindria el fer-ho amb càrrec públic i faciliten la reducció de llistes d’espera políticament incorrectes.
Es calcula que són un 26% els suscriptors d’una assegurança, la majoria de classe mitja que a la vegada és el sector de la societat que més ha patit les retallades. Es demana que en la declaració de la renda es poguessin beneficiar de certa deducció, però NO.
Crec que hem de seguir pressionant perquè sigui així i continuar treballant per tenir una Medicina Privada excel·lent, que competeixi amb la pública i així seguir incrementant la nostra aportació a la millora de la Sanitat i a la reducció del deute.