Cuidar de la nostra salut sempre és important, però a mesura que passen els anys encara més. La vida és curta i cal gaudir-la, per a això tenir una bona salut ajuda però també cal voler fer-ho amb una mentalitat positiva, plantejant-nos noves metes i procurant gaudir del que fem i el que tenim.
Avui vull compartir amb vosaltres una petita gesta, que pensem que pot inspirar a uns altres a plantejar-se metes que inicialment es poden pensar inassolibles, però que realment es poden aconseguir amb una bona preparació, una bona alimentació, constància i ganes, moltes ganes.
Aquí va:
María Paz Corominas, nedadora olímpica, ens va animar al seu germà Juan, al Dr. Enrique Sentís i a mi mateix, a creuar els 16km de l’Estret de Gibraltar nadant, un repte mai intentat per un grup de nedadors majors de 60 anys, per a celebrar els 50 anys del seu èxit en les Olimpíades de Mèxic 1968.
Per a això, ens comencem a preparar un any abans, comptant en tot moment amb bons professionals que ens van ajudar i assessorar en la preparació física, mental i nutricional. Per part nostra, l’ “únic” que havíem de fer era marcar-nos l’objectiu i complir el programa, encara que això últim requereix d’esforç i voluntat.
La nostra preparació va consistir en:
– Entrenament en piscina, que vam anar augmentant de forma progressiva de 2 a 5 vegades per setmana, uns 3.000 metres cada dia a les 7 del matí amb un entrenador de l’Equip Marnatón. Els últims mesos, entrenàvem els caps de setmana en el mar de la Costa Brava i us puc assegurar que la temperatura de l’aigua del mar al març i abril és molt baixa.
– Alimentació sana i amb els suplements minerals i vitamínics segons les indicacions de Marta Calbo (nutricionista esportiva).
– Entrenament mental amb Maite Vallet, coach. El que et pot fer fracassar més fàcilment són els pensaments negatius i això també es pot entrenar.
Finalment, va arribar el dia 6 de maig i ens desplacem a Tarifa, amb l’objectiu de dur a terme la nostra aventura i aconseguir la costa africana. I ho aconseguim el dia 11, després de 4 dies d’entrenament i esperant que millorés el temps i els corrents: 4 hores i un minut de travessia, que han estat la culminació d’un procés d’un any de durada que ens deixa amb la bona sensació d’haver complit.
A més, les nostres aparicions en els mitjans, han contribuït a captar fons destinats a l’ONG Open Arms, que rescata als que, intentant arribar a una altra vida, es juguen la seva en el mar.
En definitiva, creuar l’estret, per mi, era un repte menor; el major repte és cuidar-se tota la vida, i voler i creure que pots fer-ho.
Dr. José María Raventós