Dia Mundial de la Diabetis

Quina operació millora la diabetis? Qui són els candidats?

  • Es calcula que hi ha 422 milions d’adults amb diabetis al món. S’estima que al 2040 la malaltia afectarà 642 milions de persones.
  • Gràcies a la cirurgia metabòlica s’observa una remissió de la diabetis en més del 80% dels pacients.

A Espanya, més d’un 13% de la població pateix formes d’intolerància hidrocarbonada, una alteració en el metabolisme hidrocarbonat que constitueix una situació prèvia a desenvolupar diabetis mellitus. La diabetis mellitus (especialment la tipus 2) és una de les malalties cròniques més
importants en el context actual. Es calcula que hi ha 422 milions d’adults amb diabetis al món. En els últims anys, els casos de diabetis s’han multiplicat i, en l’actualitat, 1 de cada 11 persones pateixen aquesta malaltia. S’estima que, aproximadament 642 milions de persones, presentaran diabetis l’any 2040, de manera que és considerada com la “epidèmia del segle XXI”, no únicament per l’alta prevalença entre la població, sinó també pels possibles riscos que comporta per al pacient. Segons la FEDE (Federació de Diabètics Espanyols) més de dos milions de persones a Espanya presenten “diabetis oculta”, és a dir, no saben que són diabètics.

L’OMS afirma que, a nivell mundial, més de 3,7 milions de morts són provocades per la diabetis i una glucèmia elevada. La millor manera de controlar aquesta malaltia és portar un control exhaustiu de la mateixa i, com a mesures generals, és recomanable mantenir una alimentació saludable, fer exercici físic, evitar guanyar pes excessiu, controlar la glucèmia en cas de dubte i seguir els consells mèdics.

En l’àmbit de la cirurgia, la diabetis tipus 2 ha suposat una revolució en la cirurgia digestiva, apareixent un nou concepte denominat cirurgia de la diabetis o “cirurgia metabòlica”. Té com a finalitat la millora de l’expectativa i la qualitat de vida dels pacients amb diabetis mellitus tipus 2. En un 70% dels pacients diabètics tipus 2 s’associa aquesta patologia a l’obesitat, però en el 30% restant no es dóna aquesta circumstància.

Precisament, la cirurgia metabòlica va dirigida a aquest 30% de pacients, ja que el tractament del pacient diabètic que a més presenta obesitat
s’emmarca dins del que coneixem com a cirurgia de l’obesitat o “cirurgia bariátrica”.

Segons el Dr. Alberto Díez-Caballero, especialista en Cirurgia General i Digestiva de l’equip de Quirúrgica Cirurgians Associats, “la cirurgia de la diabetis va sorgir gràcies a l’avaluació de pacients que patien obesitat mòrbida i diabetis, i que se sotmetien a cirurgia bariátrica. En aquests casos, es va constatar una normalització dels nivells de sucre en sang molt abans d’una baixada significativa del pes. Això era degut als canvis metabòlics sorgits en el pacient després de la cirurgia realitzada per a perdre pes”.

La cirurgia en el pacient diabètic és una cirurgia tècnicament complexa i no exempta de riscos, pel que ha de realitzar-se dins d’equips multidisciplinars. Un adequat estudi del pacient ajudarà a una correcta indicació terapèutica i a un millor resultat mèdic-quirúrgic. “La cirurgia laparoscòpica permet la realització de qualsevol de les tècniques que avui dia s’empren, sent la nostra habitual manera de procedir donada la gran experiència de Quirúrgica en cirurgia metabòlica per laparoscòpia, i en altres procediments per laparoscòpia avançada com la cirurgia bariátrica.
La cirurgia mínimament invasiva (laparoscòpia) ens permet simplificar el curs postoperatori, millorant el confort i reduint el temps d’hospitalització sense comprometre els resultats esperats després de la cirurgia” assenyala el Dr. Díez-Caballero.

Una revisió sobre diferents tècniques quirúrgiques de cirurgia metabòlica per al tractament de la diabetis tipus 2 en individus amb IMC <35kg/m 2 va documentar una “resolució de la diabetis” (definida com la no necessitat de medicaments almenys durant 6 mesos) en el 89,1% dels pacients amb IMC entre 30 i 35kg/m 2 i en el 81,8% dels pacients amb IMC entre 25 i 29,9kg/m 2 . En la resta dels casos es produeix una millora del control de la glucosa precisant o menys medicació o fàrmacs orals en lloc d’insulina.

El resultat ideal de la cirurgia bariátrica/metabòlica seria la normalització de l’estat metabòlic sense necessitat de fàrmacs en un individu amb una diabetis prèviament mal controlada amb la utilització d’insulina. Encara quan aquest resultat no s’aconsegueix en el 100% dels pacients, la millora del control metabòlic i de la hiperglicemia amb un menor requeriment de medicaments pot ser considerat com un èxit de la cirurgia.

Reconeixent que la cirurgia no cura la diabetis i que aquesta última és una malaltia crònica, en la segona conferència de consens de la Cirurgia de la Diabetis (DSS-II) realitzada al setembre de 2015 es va acceptar col·locar a la cirurgia dins de l’algoritme general de tractament de la diabetis i va recomanar considerar aquest enfocament per als pacients amb diabetis inadequadament controlada i un IMC major de 30. El desafiament per a l’equip multidisciplinari del pacient amb diabetis tipus 2 consisteix a seleccionar la millor eina mèdica i/o quirúrgica que produeixi el benefici metabòlic desitjat en un moment donat de l’evolució de la malaltia del pacient i amb una relació risc-benefici favorable.

Existeixen una sèrie de condicions o factors predictius de l’èxit quirúrgic com són el tipus de tècnica quirúrgica emprada, la pèrdua de pes aconseguida amb la cirurgia i la reserva cel·lular de cèl·lules beta en el pàncrees (cèl·lules productores d’insulina).

Aconseguirem millors resultats després de la cirurgia metabòlica en els següents casos: pacients amb diabetis de curta evolució (menys de 5 anys); pacients obesos que, després de ser intervinguts, tenen una pèrdua de pes més rellevant; i pacients obesos i diabètics sotmesos a una tècnica malabsortiva (tècniques quirúrgiques en les quals es modifica el trànsit del menjar aconseguint una arribada més ràpida de l’aliment a la part final de l’intestí prim. Això produeix no sols una menor absorció de les calories amb la consegüent pèrdua de pes sinó també una sèrie de canvis metabòlics que, entre altres coses, produeix un augment en la síntesi i alliberament d’insulina pel pàncrees). Aconseguint un correcte control del nivell de sucre en sang es redueixen les complicacions cardíaques, vasculars, renals i oftalmològiques, que es produeixen derivades de la diabetis. Tot això proporciona una millor qualitat de vida i supervivència dels pacients diabètics tipus 2”, conclou el Dr. Díez-Caballero.

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *