En un article que vaig llegir fa poc es parlava del “tipping point” i es referia a canvis en l’estratègia d’una empresa per aconseguir un objectiu concret i que en aquell cas era augmentar la presència en el mercat europeu.
La traducció d’aquesta expressió és “punt d’inflexió” i vaig recordar llavors un article de Carles Capdevila al diari Ara d’ara fa un parell d’anys en què el definia com “aquell moment de lucidesa, sovint després d’un esdeveniment, en què les coses canvien “.
Aquests punts d’inflexió freqüentment són reconeguts amb el pas dels anys i s’observa com un fet o una determinació va ser la responsable d’aquell canvi de direcció, però no necessàriament la història ens els farà reconèixer sinó que de vegades és bo provocar-los per induir a la recerca de noves direccions que resolguin allò que no va i també amb l’objectiu de propiciar una millora del que ja va bé.
Malcolm Gladwell (1963), guru canadenc i reconegut periodista econòmic actualment establert a Nova York, el defineix com aquell moment màgic quan una idea, tendència o comportament social creua un límit i s’estén com la pólvora.
Crec que els que actualment assumim càrrecs de responsabilitat i aspirem que la nostra tasca tingui continuïtat hem d’inocular als nostres socis l’ànsia de crear tipping points, doncs és el que propiciarà el progrés i la millora de la tasca que nosaltres hem realitzat durant un llarg temps.
Busquem que tinguin el suficient desvergonyiment per manifestar coses noves sense por d’equivocar-se. La reflexió conjunta probablement ajudarà a perfilar les idees i que els errors es converteixin en punts d’inflexió positius.
