Cirurgia de l’obesitat

fat

El fracàs repetit del tractament medicodietètic convencional supervisat per un endocrinòleg fa necessari optar per altres alternatives terapèutiques que facilitin, mitjançant una reducció progressiva de pes, abandonar la situació de risc en què es troben els pacients afectats per obesitat mòrbida. Això ha portat al desenvolupament de diverses tècniques quirúrgiques, la Cirurgia Bariàtrica, que és la part de la cirurgia que s’ocupa del tractament quirúrgic de l’obesitat.

La cirurgia de l’obesitat no és una cirurgia de conveniència o amb finalitats estètiques, sinó que es tracta d’un conjunt de tècniques quirúrgiques, algunes d’elles molt complexes, destinades a resoldre una malaltia important, per això la seva indicació, realització i control posterior exigeixen un rigor extrem. En cas contrari, les complicacions poden ser importants. Es considerarà que un pacient és candidat a cirurgia quan, amb un perfil psicològic adequat, hagi fracassat el tractament conservador supervisat i tingui el que es coneix com a «obesitat mòrbida», és a dir, un Índex de Massa Corporal (IMC) superior a 40 kg/m2 associat a comorbiditats majors. (Les comorbiditats menors susceptibles de milloria amb el tractament quirúrgic, com malaltia per reflux, colelitiasi, hipertensió cranial idiopàtica o d’altres, han de considerar-se individualment).

El problema de l’obesitat

Encara que l’obesitat és una condició mèdica individual, s’ha convertit en un problema seriós de salut pública que va en augment. És una malaltia crònica i multifactorial que actualment no té tractament curatiu i, a més, és de tendència epidèmica en els països industrialitzats, amb una prevalença del 0,5% dels adults a Espanya i que tendeix a duplicar-se cada 5 a 10 anys.

Forma part del síndrome metabòlic i predisposa a una sèrie de malalties (comorbiditats), entre les quals destaquen la malaltia cardiovascular, la hiperlipidèmia, diabetis mellitus tipus II, HTA, apnea del son, ictus i osteoartropatia d’extremitats de càrrega, així com algunes formes de càncer i altres malalties gastrointestinals. D’altra banda, té una gran repercussió social i laboral i augmenta el risc de mortalitat. Suposa la segona causa de mortalitat previsible per darrere de l’hàbit de fumar.

La base del tractament de l’obesitat resideix a realitzar un pla hipocalòric adequat a cada persona juntament amb un programa d’activitat física individualitzat. En ocasions, també és necessari un suport farmacològic adequat i la necessitat d’educació nutricional amb l’objectiu de generar un equilibri calòric negatiu que permeti un descens progressiu de l’excés de greix corporal. D’aquesta manera es pretén, a més de reduir l’excés de pes, millorar els símptomes i disminuir els riscos associats a l’obesitat.

Si fracassen els mètodes no quirúrgics com la dieta, l’exercici físic, la teràpia conductual i/o el tractament farmacològic, la cirurgia representa l’única possibilitat terapèutica efectiva a llarg termini.

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica