La fissura anal és una ferida de profunditat variable localitzada a nivell del marge anal que produeix un dolor intens relacionat amb la defecació. En la majoria dels casos, la causa és un traumatisme fecal per estrenyiment sever, tot i que també es pot presentar en el context d’un síndrome diarreic, per irritació de la mucosa de l’anus.
Quins símptomes presenta?
El símptoma principal d’una fissura és el dolor. Es tracta d’un dolor intens que es desencadena amb la defecació i que té una durada posterior variable, des de minuts fins a hores. També es pot presentar sagnat, pruïja o coïssor i inflamació de la base de la fissura, que en moltes ocasions es confon amb una hemorroide («hemorroide sentinella») i és motiu de diagnòstics equivocats si no es consulta amb un especialista que dugui a terme una correcta exploració anal.
La formació d’una fissura anal desemboca en l’establiment d’un «cercle viciós» que en dificulta o impedeix la curació: l’existència de la fissura fa que la defecació produeixi dolor; el dolor produeix una hipertonia o espasme reflex de l’esfínter anal intern (responsable del dolor després de la defecació); la hipertonia de l’esfínter genera una alteració de la vascularització de la regió anal que dificulta la cicatrització de la fissura, fet que afavoreix la persistència del «cercle viciós».
Quin és el tractament de la fissura anal?
L’actitud terapèutica serà diferent davant d’una forma aguda o si ja existeixen signes de cronicitat (fissura profunda, hemorroide sentinella, etc.).
En la fase aguda és quan el tractament mèdic té més possibilitats d’èxit. Aquest consisteix en la combinació de:
- Banys de seient amb agua temperada per relaxar l’esfínter anal intern
- Aplicació de pomades anestèsiques i cicatritzants
- Analgèsics; laxants per aconseguir excrements tous
Recentment s’ha descrit l’efecte beneficiós de l’aplicació de pomades de nitroglicerina al 2% pel seu efecte vasodilatador, si bé un percentatge elevat dels pacients no ho tolera perquè causa cefalees.
Es pot operar?
Sí. La fissura anal crònica, en la qual ja s’ha establert l’anomenat «cercle viciós» i n’ha fracassat el tractament mèdic, té com a tractament d’elecció la cirurgia mitjançant la pràctica d’una esfinterotomia lateral interna. La intervenció consisteix en la secció controlada de l’esfínter anal intern que n’elimina la hipertonia, desapareix així el dolor i s’aconsegueix la cicatrització de la fissura pocs dies després.
L’operació es duu a terme mitjançant anestèsia local o raquídia i en règim de cirurgia ambulatòria o de curta estada.
Altres tècniques com la dilatació anal han quedat obsoletes o limitades a casos molt concrets, en especial després de la demostració de lesions esfinterianes insospitades postdilatació anal en estudis mitjançant ecografia endoanal.
La American Society of Colon and Rectal Surgeons estableix la esfinterotomia lateral interna com a tractament gold estàndard de la fissura anal.