La incontinència fecal: tractaments

Té tractament la incontinència?

SI, i és important a l’hora del tractament tenir en compte els següents punts:

• Enfocar el problema: El pacient amb incontinència fecal no té una malaltia, encara que sí un problema que pot ser molt invalidant en la seva vida diària.
• Tranquil·litzar: És important tranquil·litzar al pacient perquè el seu problema té solució. Hi ha tractament per a gairebé tots els tipus d’incontinència.
• Animar: És un procés llarg que requereix paciència.

Tractament mèdic:

• Dieta: Combinar fibra amb aliments astringents. Evitar aliments irritatius.
• Evitar tòxics: Tabac, drogues i alcohol.
• Fibra insoluble i altres agents que augmenten el bol fecal
• Laxants si hi ha dificultat evacuativa associada.
• Fàrmacs: Loperamida, codeïna, etc.
• Resincolestiramina + antibiòtics: En pacients amb diarrea després de cirurgia de vesícula biliar o d’obesitat o si han rebut radioteràpia prèviament.
• Lavatives / supositoris en pacients amb dificultat d’expulsió.
• Taps anals en circumstàncies especials. Es col·loquen com un supositori i poden ajudar a disminuir la pèrdua de femta sòlida.
• Gimnàstica esfinteriana
  • Exercicis de Kegel: Són una sèrie d’exercicis que el pacient ha de realitzar en el seu domicili i destinats a la rehabilitació de la musculatura del sòl pèlvic. Només necessiten uns 15 minuts al dia i quan el pacient ja està entrenat poden realitzar-se alhora que es desenvolupen altres activitats de la vida diària.
  • Biofeedback:
    1. Rehabiliten els esfínters augmentant la seva força.
    2. Requereix molta col·laboració per part del pacient.
    3. Es realitza un programa tutelat 4 mesos.
    4. Es recomana els exercicis a casa 2 vegades/dia.
    5. Associar-lo a una activitat diària fixa.
    6. Es recomana mantenir-lo de per vida.
    7. Els resultats són variables però es pot aconseguir un increment de la continència en un 70-80% dels pacients.

Tractament quirúrgic

• Neuroestimulació o neuromodulació: Aquesta tècnica, com el seu propi nom indica consisteix en la modulació del nostre sistema nerviós, per millorar els mecanismes de la defecació. Pot realitzar-se a nivell sacre o a nivell perifèric, però ambdues van destinades a neuromodular els nervis del plexe sacre, que intervenen en la regulació de la defecació.
  • Neuroestimulació d’arrels sacres: És una teràpia poc invasiva on es col·loca un elèctrode a l’arrel sacra S3 o S4 connectat a un generador d’impulsos. Es desenvolupa en dues fases, ambdues es realitzen en cirurgia ambulatòria amb anestèsia local i sedació.
    • La primera fase és de prova, i després de la col·locació de l’elèctrode, es connecta a un estimulador extern durant tres setmanes; si la prova és eficaç passarem a la fase d’estimulació definitiva. L’eficàcia es manifesta des de la primera setmana de la prova, i si funciona, la teràpia definitiva ho farà amb un 90% de possibilitats. Si la prova no és eficaç, es retira el cable col·locat prèviament sense cap repercussió.
    • La segona fase consisteix en la connexió de l’elèctrode prèviament col·locat a un marcapassos (generador d’impulsos). El generador d’impulsos (Interstim II) té la mida d’una moneda de 2 euros, es col·loca en el teixit subcutani i amb prou feines es nota. Aquest tractament disminueix en més del 75% els episodis d’incontinència. La seva eficàcia clínica està demostrada en molts tipus d’incontinència fecal després de més de 10 anys d’utilitzar-se. Existeixen altres teràpies per a les que també s’utilitza neuroestimulació com la incontinència urinària, bufeta hiperactiva, dolor pèlvic crònic o malalties neurològiques.

• Neuroestimulació del tibial posterior: Consisteix en la rehabilitació del plexe sacre a través del nervi tibial posterior (posterior al turmell). L’accés al mateix pot realitzar-se mitjançant una agulla molt fina amb una petita punxada o mitjançant un pegat autoenganxable. Es realitza en sessions de 30 minuts a la consulta sense precisar cap tipus d’anestèsia. El programa d’estimulació és d’un any amb recordatoris cada 6 mesos.

  

• Esfinteroplastia: Consisteix en la reparació de l’esfínter anal extern, es pot realitzar en lesions menors de 180º
• Esfínter anal artificial: Clarament en desús per mals resultats.
• Graciloplastia dinàmica: Consisteix en la reconstrucció de l’esfínter anal amb un múscul propi (múscul recte intern o gracilis). Es denomina dinàmica perquè després de la reconstrucció s’ha de realitzar un entrenament d’aquest nou múscul mitjançant un generador elèctric connectat a uns elèctrodes que s’implanten en el mateix.

• Implant de biomaterials: Consisteix en l’implant d’un material fonamentalment compost d’àcid hialurònic al canal anal. La seva finalitat és millorar el tancament del canal anal, evitant així incontinències lleus, tipus tacat (soiling) o incontinència de gasos.

• Irrigacions anals: Consisteix en la irrigació d’un a dos litres d’aigua pel canal anal mitjançant un sistema destinat per a això. S’aconsegueix buidar d’aquesta manera l’ampolla rectal i l’última part del còlon per mantenir-nos secs durant un temps determinat. No presenta cap tipus de complicació associada i pot utilitzar-se també associat a estomes i mitjançant els dispositius d’irrigació dels mateixos.
• Colostomia o anus contranatura: En molts casos és la solució al problema. La qualitat de vida dels pacients és molt acceptable en la majoria dels casos. Pot associar-se a taps de la mateixa o a irrigacions per controlar el buidatge de l’intestí.