La tiroide i les seves malalties

tiroides

La TIROIDE és una glàndula (endocrina) situada a la part anterior baixa del coll. Dues terceres parts de les seves cèl·lules (cèl·lules fol·liculars) fabriquen hormona tiroïdal o tiroxina. Les cèl·lules C fabriquen una altra hormona anomenada calcitonina, que ajuda a controlar el nivell de calci en sang.

La tiroide té forma de papallona, té dues parts o lòbuls units per l’istme que es recolza sobre la tràquea justament per sota de la laringe. Els lòbuls envolten la tràquea lateralment situant-se entre l’esòfag i les artèries caròtides. La glàndula tiroide pesa aproximadament 20 grams i quan és de mida normal, no és palpable a través de la pell.

Aquesta glàndula utilitza iode per fabricar la tiroxina. Aquesta hormona té un efecte molt ampli sobre el metabolisme cel·lular, el consum d’oxigen i energia, la producció de calor, el creixement i el desenvolupament.

La funció de la glàndula tiroide està regulada per la hipòfisi, que és una altra glàndula situada a la base del cervell que segrega, entre altres hormones, la TSH (Thyroid Stimulating Hormone).

Què és el goll?

Goll és qualsevol creixement o augment de mida de la glàndula tiroide. Pot ser difús o nodular. L’augment de la glàndula es pot produir en casos d’hipertiroïdisme (excés de producció d’hormona tiroïdal), com és el cas de la malaltia de Graves-Basedow, i en casos d’hipotiroïdisme.

El goll nodular pot ser per nòdul únic o per la presència de diversos nòduls (multinodular).

Què és un nòdul tiroïdal?

Nòdul significa “bony” o tumor. Aquests tumors acostumen a ser benignes, però un 5-10% aproximadament són malignes. Són molt freqüents, són palpables en un 5% de la població adulta i més freqüents en la dona que en l’home. Generalment no afecten la funció tiroïdal i són, per tant, asimptomàtics. Poden ser sòlids o quístics.

Factors de risc de malignitat

  • Edat: el risc que un nòdul sigui cancerós en un nen menor de 14 anys és aproximadament d’un 50%.
  • Sexe: tot i que els nòduls tiroïdals són més freqüents en les dones, quan apareixen en l’home, el risc de càncer és major.
  • Un nòdul d’aparició recent o que creix ràpidament pot ser cancerós. Un nòdul que augmenta bruscament de mida i és dolorós acostuma a ser per hemorràgia a l’interior d’un adenoma (tumor benigne).
  • La història d’irradiació en la zona del cap i el coll afavoreix l’aparició de nòduls i càncer de tiroide.
  • En alguns casos hi ha història familiar de càncer de tiroide.
  • Són signes sospitosos de càncer de tiroide la presència d’un nòdul dur, adherit als òrgans veïns, l’aparició d’adenopaties (ganglis) i l’afonia.

Per fer el diagnòstic correcte i descartar la malignitat d’un nòdul tiroïdal, a part de la història clínica i l’exploració, les proves més útils són la punció citològica amb agulla fina (PAF), l’ecografia i l’analítica.

Les indicacions de tractament quirúrgic (necessitat de cirurgia) en el nòdul tiroïdal són principalment:

  • Sospita de malignitat.
  • Nòdul de gran mida, més de 3-4 cm, perquè pot comprimir la tràquea, generar molèsties i pel seu efecte estètic.
  • En alguns casos d’hipertiroïdisme.

Què és el goll multinodular?

Goll multinodular és l’augment de mida de la tiroide a causa de l’aparició de diversos nòduls o “bonys” en el seu interior. El més freqüent és el goll adenomatós. També pot ser secundari a una tiroïditis (inflamació de la glàndula) o en alguns casos d’hipertiroïdisme com la malaltia de Plummer. Els golls multinodulars rarament són malignes (4%).

El goll endèmic es produeix degut a la falta de iode a la dieta. Antigament era freqüent en determinades zones d’Espanya, com a la comarca de Las Hurdes o el Pirineu d’Osca. Avui dia, amb l’addició de iode a l’aigua i la sal, gairebé ha desaparegut. En aquests casos la tiroide podia arribar a ser gegant i produir greus efectes obstructius i estètics.

En molts casos de goll multinodular, la funció de la glàndula tiroïdal és normal (resta de teixit sa entre els nòduls). Si la funció és normal, els nòduls no són de grans dimensions i no hi ha sospita de càncer, es poden controlar sense necessitat de cirurgia. Quan aquests golls són de grans dimensions, poden produir símptomes per compressió de la tràquea (ofec), de l’esòfag (disfàgia o dificultat per a la deglució), de les venes del coll (edema o inflor de la cara) o poden emigrar per sota de les clavícules i l’estern cap a l’interior del tòrax. Abans d’arribar a aquests extrems, és aconsellable el tractament quirúrgic.

Què és l’hipertiroïdisme?

Quan la tiroide treballa massa i, per tant, produeix massa hormona tiroïdal apareix l’hipertiroïdisme. L’excés de tiroxina actua sobre totes les cèl•lules de l’organisme i n’accelera el metabolisme, el que es tradueix en símptomes com l’excés de calor, sudoració, taquicàrdia (acceleració del ritme cardíac), nerviosisme, tremolor, pèrdua de pes, diarrea, cansament muscular, etc.

La causa més freqüent d’hipertiroïdisme és la malaltia de Graves-Basedow, en la qual el sistema immunològic de l’organisme sobreestimula la tiroide. A més de l’hipertiroïdisme, aquests pacients poden tenir exoftàlmia, un procés que afecta els ulls i que els fa semblar més oberts i com si sobresortissin. El tractament d’aquesta malaltia acostuma a ser mèdic, s’administra una medicació oral antitiroïdal. Si no resulta efectiu o si l’hipertiroïdisme torna a aparèixer (recidiva), es pot tractar amb iode radioactiu que destrueix les cèl•lules tiroïdals o bé amb cirurgia extirpant la major part o la totalitat de la glàndula.

En alguns casos l’hipertiroïdisme és produït per un nòdul únic (nòdul tòxic) o per diversos nòduls (malaltia de Plummer), aquests nòduls treballen més de l’habitual i de forma autònoma, és a dir, no són regulats per l’hormona hipofisiària TSH. El tractament acostuma a ser quirúrgic.

Càncer de tiroide

Els tumors cancerosos són aquells que, podent afectar a qualsevol òrgan, originen un creixement desordenat de les cèl•lules dels teixits de què es tracta i, a més, tenen capacitat per envair els òrgans veïns i disseminar-se a distància a través dels vasos sanguinis i els vasos limfàtics, i apareixen sembres (metàstasi) en altres òrgans. La majoria dels tumors tiroïdals (nòduls) són benignes (90%), no envaeixen ni es disseminen a altres parts del cos i no solen suposar una amenaça per a la vida del pacient. Els tumors benignes de la tiroide (nòduls) rarament malignitzen, els tumors són benignes o malignes d’entrada.

Els tumors malignes més freqüents poden ser de quatre tipus. Per ordre de freqüència són: càncer papil·lar, fol·licular, medul·lar i anaplàsic. Curiosament també en aquest ordre van de millor a pitjor pronòstic.

  • Els carcinomes papil·lars i fol·liculars, que englobem com a tumors ben diferenciats, representen el 80-90% dels càncers de tiroide, s’originen en les cèl·lules fol·liculars, que són les que fabriquen l’hormona tiroïdal, i capten el iode. Són de creixement lent i si es diagnostiquen a temps i es tracten adequadament, tenen un pronòstic excel·lent.
  • El càncer medul·lar representa el 5-10% dels càncers de tiroide. S’origina en les cèl·lules C productores de calcitonina. Pot ser de tipus familiar per una alteració genètica i de vegades s’associa a altres tumors endocrins. La determinació de calcitonina en sang pot servir de marcador tumoral.
  • El càncer anaplàsic és el més rar i agressiu dels tumors de tiroide, envaeix fàcilment els teixits veïns i es dissemina a distància.

Quan un tumor maligne es dissemina a distància a través dels vasos limfàtics, sanguinis o dels nervis, es diu que metastatitza. Les metàstasis més freqüents dels tumors tiroïdals són en els ganglis limfàtics, però també poden aparèixer en altres òrgans com els pulmons o els ossos. Les metàstasis estan formades pel mateix tipus de cèl·lules que el tumor original i es comporten com elles. Una metàstasi pulmonar d’un carcinoma de tiroide no es tracta com un tumor primari del pulmó.

Causes del càncer de tiroide

La causa dels càncers de tiroide no es coneix i no es contagia. Hi ha una sèrie de factors de risc que fan que algunes persones presentin un risc major de contreure aquesta malaltia. Entre aquests factors destaca l’exposició a altes dosis de radiació (radioteràpia cervicofacial, Hiroshima, Txernòbil, etc.).

La història familiar o el sexe femení són altres factors de risc.

Tractament del càncer de tiroide

(ES) El tratamiento del cáncer de tiroides depende del tipo y tamaño del tumor, de la edad del paciente y de si el tumor se ha diseminado. Las diferentes opciones como la cirugía, yodo radioactivo, tratamiento hormonal, radioterapia o quimioterapia o una combinación de ellas deben ser discutidas con su médico, ya sea el endocrinólogo, cirujano u oncólogo.

(ES) La cirugía para la extirpación del tumor y normalmente de todo el tiroides es el tratamiento más frecuente, en estos casos posteriormente el paciente debe seguir un tratamiento substitutivo con hormona tiroidea. En la mayoría de los tumores bien diferenciados que son los más frecuentes, además se utiliza el tratamiento con yodo radioactivo que destruye solo las células tiroideas ya sean benignas o cancerosas.

(ES) La mayoría de los tumores tiroideos son de muy buen pronóstico, pero aparte de recibir el tratamiento correcto, los pacientes deben seguir controles periódicos por su especialista. Estos controles incluyen la exploración clínica, analítica o pruebas como la ecografía o gammagrafía.

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica