Les paratiroides són quatre petites glàndules d’uns 30-35 mg de pes que estan adherides a la càpsula dels quatre pols de la tiroide, el seu nombre pot variar de tres a cinc i la seva localització pot variar, al coll o al tòrax.
Tenen com a funció produir parathormona, una substància que s’encarrega de regular el metabolisme del calci.
Aquesta hormona augmenta l’absorció intestinal de calci i la descalcificació dels ossos. Com a conseqüència augmenta el nivell de calci en la sang (hipercalcèmia), així com l’eliminació de calci pel ronyó i l’orina. L’excés de producció d’aquesta hormona s’anomena hiperparatiroïdisme, i el dèficit és l’hipoparatiroïdisme.
Què és l’hiperparatiroïdisme?
És l’excés de parathormona. En un 80-90% dels casos està produït per un tumor d’una de les glàndules, normalment benigne (adenoma) i rarament maligne (carcinoma). En la resta de casos és dóna com a conseqüència d’una hiperplàsia (creixement) de les quatre glàndules.
És una malaltia molt freqüent tot i que moltes vegades no es diagnostica. La hipercalcèmia (augment del nivell de calci en sang) és la dada que acostuma a fer sospitar el diagnòstic. Els signes i símptomes més freqüents els podem dividir en tres grups: síndrome esquelètic com a conseqüència de la descalcificació dels ossos i pot incloure dolors ossis, una varietat d’osteoporosi (osteïtis fibrosa quística), fractures, etc., síndrome urològic degut a l’augment de l’eliminació de calci pel ronyó, inclou l’aparició de càlculs renals, un 5-10% dels pacients que tenen “pedres al ronyó” pateixen hiperparatiroïdisme, es pot produir una nefrocalcinosi (calcificació dels ronyons) i acabar en una insuficiència renal. El síndrome hipercalcèmic pot incloure cansament, depressió, pèrdua de pes, irritabilitat i molèsties digestives. També es pot associar a pancreatitis aguda, úlceres gastroduodenals i a altres tumors endocrins de la tiroide, pàncrees i suprarenals.
La simptomatologia depèn del grau de malaltia i pot anar des de simptomatologia greu fins a l’absència de símptomes (pacient asimptomàtic).
El diagnòstic s’acostuma a sospitar per una anàlisi que mostra hipercalcèmia i es confirma per la determinació analítica d’un augment del nivell de parathormona en sang. Existeixen proves (ecografia, gammagrafia i escàners) per visualitzar el tumor (adenoma, carcinoma) o tumors (hiperplàsia) responsables d’aquesta malaltia.
El tractament consisteix en l’extirpació quirúrgica del tumor o tumors causants de la malaltia. Quan hi ha símptomes, la necessitat de la intervenció és evident ja que la progressió de la malaltia pot tenir conseqüències molt greus. Els pacients que no tenen símptomes, si no s’operen s’han de sotmetre a controls estrictes.
Abans d’intervenir quirúrgicament un pacient amb hiperparatiroïdisme, se solen practicar proves de localització (ecografies, gammagrafies, etc.) per veure si la malaltia afecta únicament una glàndula, que és el més freqüent, i saber quina és la glàndula que té el tumor (adenoma). D’aquesta manera es pot realitzar una operació molt poc agressiva, dirigida a extirpar únicament la petita glàndula malalta.
El control postoperatori immediat és molt important, ja que molts pacients presenten una disminució brusca del calci en sang a causa de la disminució de l’estímul de la parathormona. Els ossos es recalcifiquen absorbint el calci de la sang. Amb freqüència aquests pacients requereixen una administració extra de calci per via endovenosa o oral fins que es recalcifiquen els ossos i s’assoleix l’equilibri i la normalització del nivell de calci en sang.