Tècniques quirúrgiques de la cirurgia de l’obesitat

fat

A mesura que augmenta la complexitat de les tècniques, s’incrementa la seva efectivitat, però també les complicacions potencials.
Es considera «ideal» la tècnica que beneficia més del 75% dels pacients a llarg termini, amb una morbiditat major inferior al 10% i morbiditat menor a l’1%, així com un nombre de revisions o reintervencions per sota del 2% anual. A més, la tècnica ideal ha de ser reproduïble, proporcionar una bona qualitat de vida i comportar pocs efectes secundaris.

La cirurgia en el pacient obès és una cirurgia tècnicament complexa i no exempta de riscos. La integració de l’estudi i tractament del pacient obès en equips multidisciplinaris redueix aquests riscos en realitzar una correcta indicació terapèutica, estudi, preparació preoperatòria i seguiment del pacient obès. L’ús de la cirurgia laparoscòpica permet la realització de qualsevol de les tècniques que avui dia s’usen; a més, aquesta cirurgia és la nostra forma habitual de procedir atesa la nostra experiència en cirurgia bariàtrica per laparoscòpia i en altres procediments de cirurgia laparoscòpica avançada. Així mateix, la laparoscòpia ens permet simplificar el curs postoperatori, millorar el confort i reduir el temps d’hospitalització sense comprometre els resultats esperats després de la cirurgia.

Existeixen tres tipus de tècniques:

besidadimg

1. Tècniques restrictives, l’objectiu de les quals consisteix a reduir la capacitat de l’estómac per obtenir una sensació de sacietat precoç. Entre aquestes cal destacar:
La gastroplàstia amb banda ajustable. Consisteix a col·locar una anella o banda inflable de silicona en la part superior de l’estómac per evitar la ingesta massiva d’aliments. Aquest petit estómac es comunica amb la part inferior a través d’un petit orifici d’1 cm de diàmetre.
• Una altra tècnica és la “gastrectomia tubular” o “gastrectomia en màniga” (reducció de la mida de l’estómac deixant únicament un tub gàstric estret que possibilita una sacietat precoç).

2. Tècniques mixtes:
Bypass gàstric, on a més de reduir la mida de l’estómac, s’aconsegueix una menor absorció dels aliments ingerits reduint l’intestí prim funcionant. Ofereix una major eficàcia que les tècniques restrictives i possibilita una bona qualitat de vida.

3. Tècniques malabsortives:
Encreuament duodenal: la pèrdua de pes s’aconsegueix inutilitzant gran part de l’intestí prim. D’aquesta manera es redueix considerablement l’absorció de les calories ingerides amb els aliments. S’assoleix una pèrdua radical de pes sense efectuar canvis importants en l’estil de vida, tanmateix, serà necessari prendre suplements de proteïnes, calci, ferro i complexos polivitamínics.

El bypass gàstric en Y de Roux i la derivació biliopancreàtica (incloent-hi la clàssica de Scopinaro i l’encreuament duodenal) s’apropen globalment als criteris de la cirurgia “ideal”. Per la seva banda, les tècniques restrictives s’han de reservar per a pacients no golosos amb IMC menors de 45 kg/m2 ben informats, conscients de les limitacions de la tècnica i les possibilitats de conversió a una altra tècnica per pèrdua de pes insuficient, complicacions i/o qualitat de vida inadequada.

L’elecció d’un o altre tipus de cirurgia depèn de les característiques clíniques del pacient i possibles complicacions que pugui presentar, així com del seu comportament alimentari i perfil psicològic.

Objectius del tractament quirúrgic

La cirurgia bariàtrica té com a objectiu prevenir la morbimortalitat lligada a l’obesitat, reduir la comorbiditat associada i millorar la qualitat de vida, mitjançant una pèrdua de pes suficient i mantinguda en el temps i amb un mínim de complicacions. No és necessari que el pacient assoleixi el seu pes ideal per complir aquests objectius

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica