Tumors de pàncrees i àrea periampular

colelitasis1

Només sentir la paraula pàncrees se’ns fa un nus a la gola. Això es deu fonamentalment a la gravetat que tenen les malalties del mateix i al seu delicat tractament. La cirurgia del pàncrees és una superespecialitat dins de la cirurgia digestiva, i per això hauria de realitzar-se només per cirurgians molt experts en ella.

El carcinoma de pàncrees és un dels tumors digestius que té pitjor pronòstic. Quan ens referim al càncer de pàncrees, en realitat ens estem referint al carcinoma de pàncrees, encara que existeixen altres tipus de tumors de pàncrees amb millor pronòstic. En l’actualitat, l’únic tractament amb possibilitats reals de curació dels tumors de pàncrees és l’extirpació quirúrgica dels mateixos. La quimioteràpia i/o radioteràpia són tractaments complementaris que han demostrat millorar el temps de supervivència, però no augmenten la taxa de curació. Entre els tumors de pàncrees diferenciem entre sòlids i quístics.

El tumor sòlid més freqüent és el carcinoma (o adenocarcinoma), que en el moment del diagnòstic només és extirpable un 30-40%, i hi ha metàstasi (disseminació del tumor en altres òrgans) en la resta dels casos. El carcinoma de pàncrees pot operar-se amb intenció curativa, si bé es requereix realitzar una intervenció quirúrgica agressiva i complexa, però ben estandarditzada i amb resultats bons. Altres tumors sòlids de pàncrees, també agressius, encara que amb millor pronòstic són l’ampuloma, el colangiocarcinoma distal i els tumors neuroendocrins.

L’ampuloma és un tumor que s’origina en la papil·la de Vater que és la desembocadura del conducte pancreàtic al duodè. El seu tractament requereix la realització d’una duodè-pancreatectomia, havent-se d’extirpar el cap del pàncrees i el duodè en bloc. El colangiocarcionoma distal és un tumor maligne que en realitat s’origina a les cèl·lules del conducte biliar, el qual travessa el pàncrees i l’afecta per contigüitat. Igual que l’ampuloma, el colangiocarcinoma requereix per al seu tractament la realització d’una duodè-pancreatectomia. El pronòstic en aquests dos tipus de tumors és millor que en el carcinoma de pàncrees amb una major taxa de curació. Els tumors neuroendocrins són els que tenen millor pronòstic, si bé també es consideren malignes i el seu tractament és l’extirpació quirúrgica.

Un altre tipus de tumors de pàncrees són els coneguts tumors quístics. Alguns tenen un comportament benigne (neoplàsia quística serosa, quists simples), però altres tenen risc de transformació en un tumor maligne (neoplàsia quística mucinosa, neoplàsia mucinosa papil·lar intraductal). En cas de diagnosticar un tumor quístic del pàncrees, és molt important realitzar un correcte diagnòstic de quin tipus de tumor és ja que el tractament pot ser des de no fer res fins a realitzar una extirpació del pàncrees.

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica