Ens preocupen les cicatrius d’una intervenció quirúrgica?

El primer que preocupa la majoria dels mortals davant la necessitat de passar per un quiròfan és l’eficàcia del tractament per a resoldre el dolor, el tumor o l’anomalia que requereix el tractament agressiu de la cirurgia.

Després de l’acceptació que no hi ha una altra opció apareix la segona preocupació: l’anestèsia. El fet que desconnectin a un del mundanal soroll ni que t’asseverin que avui dia les anestèsies són molt segures, fins i tot fantàstiques, a tots ens mereix un cert o gran respecte i preguntem si no es podria fer amb una anestèsia parcial (que no sé què és pitjor, doncs això que et punxin a l’esquena, per posar un exemple d’anestèsia regional, té molt poca gràcia).

Però bo, una vegada aclarits i acceptats els punts anteriors, salta la tercera preocupació i que és la que motiva aquest escrit. No m’ho poden fer sense cicatriu? No es pot utilitzar el “làser” com a sinònim d’intervenció realitzada amb noves tecnologies o a través d’una mínima incisió?

A ningú li agrada lluir cicatrius i els cirurgians, en general, intentem dissimular-les el màxim possible i cada vegada són més les intervencions que es poden practicar mitjançant la que denominem “cirurgia mínimament invasiva”, però no sempre poden amagar-se ni tothom cicatritza igual. Hi ha persones a les quals les han suturat amb punts externs que normalment deixen una mica de marca i el treball és trobar el lloc de la cicatriu mentre que també es dóna el contrari, intentes suturar amb totes les manyagues com si fossis un cirurgià estètic i el pacient et sorprèn amb una cicatriu lletja, gran i que, a més, causa moltes molèsties.

Hi ha algunes cures que poden ajudar a minimitzar l’impacte quirúrgic i que, resumint, són: tenir la pell en les millors condicions, agredir-la durant la intervenció el menys possible, utilitzar sutures que no afavoreixin una gran fibrosi la qual sempre existeix pel fet que el cos té aquesta manera de defensar-se quan li inserim un cos estrany com és una sutura, que les vores de la incisió no quedin a tensió, que estiguin ben vascularitzades i, en definitiva, danyar-la el menys possible.

A vegades els cirurgians usem punts intradèrmics, això vol dir que no es veuen des de l’exterior i que en moltes ocasions són de materials que es reabsorbeixen, per la qual cosa no fa falta la seva retirada. En altres casos s’utilitza fil de niló o similar i posteriorment es retira tirant dels extrems.

Com es pot observar, la tècnica de la sutura és molt important però també ho és el com cicatritza la persona i les cures prèvies, encara que també influiran les cures posteriors.

Sense cap dubte, és important no exposar la sutura al sol, perquè aquest indueix la producció de melanina que pigmenta la pell. “Ens posem bruns”, fem cara de salut però les ferides es posen vermelles per la cremada solar. Una cicatriu recent ha perdut la seva capacitat de pigmentar-se i per això es troba desprotegida i enrogeix. Hem de mantenir-les cobertes i si això no és possible, usar protectors solars totals. També hem d’utilitzar productes naturals que faciliten la bona cicatrització com és l’oli de rosa de mosqueta que podem trobar en les farmàcies baix diverses presentacions i també poden afavorir a una bona sutura els pegats reductors de cicatriu que avui dia estan tan de moda.

Desig que si els han de fer una cicatriu per alguna raó que impedeix que aquesta es pugui evitar, que tinguin sort. Una mala cicatriu és molt molesta i no és estètica.

Joan Torralba

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *