Preguntes freqüents
OBESITAT:
Són candidats a cirurgia de l’obesitat (també anomenada cirurgia bariàtrica) els pacients que tenen el que es considera mèdicament obesitat mòrbida (índex de massa corporal o IMC major de 40) o obesitat severa (IMC major de 35), sempre que aquests últims presentin malalties associades, ocasionades o agreujades per l’obesitat, com la hipertensió arterial, diabetis, artrosi de genoll i apnea del son, entre altres.
L’objectiu de la cirurgia és millorar la salut a través de la pèrdua controlada de pes. L’obesitat és causa de múltiples malalties que es desenvolupen al llarg del temps en gairebé tots els pacients, i causen una pitjor qualitat de vida i un escurçament d’aquesta.
El tipus de cirurgia a realitzar dependrà d’aspectes tan importants com el grau d’obesitat del pacient, la patologia associada si és que la té i els seus hàbits dietètics. Tot això i perseguint els objectius de: 1.- perdre pres de manera significativa, 2.- no tornar a guanyar el pes perdut i 3.- tenir una bona qualitat de vida, farà que el seu cirurgià li recomani una tècnica o una altra.
La cirurgia laparoscòpica és la manera de realitzar els procediments quirúrgics de forma poca agressiva, a través de petites incisions, a fi de practicar la mateixa operació que abans es realitzava amb procediments oberts i amb el benefici de la cirurgia amb mínima invasió.
Aquesta cirurgia no està exempta de riscos, com qualsevol intervenció quirúrgica, encara que els riscos s’associen en major mesura a les condicions de salut dels pacients i l’experiència de l’equip quirúrgic. La nostra especial dedicació en aquest camp de la cirurgia ens ha permès estar en els estàndards de qualitat de les millors clíniques d’Europa i Estats Units.
Sí. Encara que el procediment sigui per laparoscòpia és obligatori fer-ho amb anestèsia general.
La gran majoria dels nostres pacients no necessiten passar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) després de la cirurgia. Quan el pacient té una obesitat molt severa associada a problemes greus de salut, en ocasions és necessari traslladar-lo a l’UCI, normalment durant les primeres 24 hores després de l’operació.
Depèn moltes vegades del tipus d’intervenció realitzada. El pacient s’hospitalitza el dia de l’operació i generalment roman a la clínica entre 2 i 4 dies.
Generalment transcorreguts uns 7-10 dies, el pacient ja comença a reincorporar-se a les seves activitats habituals. Això no obstant, la idea és que el pacient estigui actiu el més aviat possible i que modifiqui els seus hàbits sedentaris. Si el pacient desitja unir-se a les seves activitats normals abans, ho pot fer sense problemes.
La quantitat de pes perdut depèn fonamentalment de la tècnica quirúrgica emprada i de l’adhesió del pacient als canvis que ha de realitzar en els seus hàbits alimentaris.
La major part d’aquesta pèrdua de pes es produeix en els primers 6-10 mesos posteriors a la cirurgia, fins els 12-18 mesos. La pèrdua final oscil•la entre un 50 i un 80% de l’excés de pes.
No es tracta de fer una dieta, sinó d’aprendre i adaptar-se a uns hàbits dietètics saludables, recomanables per a qualsevol persona, operada o no. Després d’una cirurgia bariàtrica (de l’obesitat), el pacient pot progressivament fer una alimentació normal, sense excloure de manera definitiva cap tipus d’aliment. El canvi important és la mida de les porcions que es consumeixen i, les primeres setmanes de la intervenció, la textura dels aliments. Amb la finalitat de mantenir els resultats de pèrdua de pes durant un temps prolongat, és necessari evitar al màxim el consum de sucre.
La cirurgia és el millor tractament disponible avui dia per al tractament de l’obesitat severa i mòrbida, però no és infalible. Es pot produir un augment de pes amb el pas del temps quan el pacient no segueix les recomanacions pel que fa a la seva alimentació i els seus hàbits de vida. Un consum exagerat de dolços, gelats, xocolata i licor pot causar nous augments de pes o frenar la pèrdua de pes abans del previst.
Sí, en general l’absorció dels medicaments no s’altera de manera significativa després de la cirurgia.
Sí que és freqüent però, que en un període de temps curt hagi d’anar disminuint la dosi de la medicació que potser vostè prèn per a alguna malaltia associada, o fins i tot suspendre-la, gràcies a la milloria o curació d’aquestes malalties associades en perdre pes.
És una mica impredictible encara que, a major obesitat, més freqüent és la necessitat d’aquest tipus de cirurgia. Quant més cuidi el pacient la seva dieta i l’exercici durant el període de pèrdua de pes, millor resultat estètic obtindrà i, per tant, menor serà la necessitat de cirurgia plàstica.
Si és necessària, sempre es considerarà la seva idoneïtat una vegada estabilitzat el pes desprès de la pèrdua de pes, és a dir, no abans d’1 o 2 anys de la cirurgia bariàtrica.
Diabetis:
La diabetis tipus 2 és la més freqüent i es deu al fet que l’organisme (el pàncrees) no produeix suficient insulina o les cèl•lules on actuen són poc receptives a ella.
La insulina és necessària per transportar el sucre (la glucosa) a les cèl•lules, sent el sucre el combustible essencial per al correcte funcionament de les mateixes.
Quan la glucosa s’acumula a la sang enlloc d’entrar a les cèl•lules, es produeix en primera instància la privació d’energia a les cèl•lules. A mig i llarg termini, es poden desenvolupar complicacions serioses com: malaltia cardíaca (malaltia cardiovascular), ceguesa (retinopatia), lesions nervioses (neuropatia), dany renal (neuropatia) i complicacions als peus per danys nerviosos o problemes de mala circulació.
El tractament de la diabetis tipus 2 es basa en una bona planificació dietètica a fi de controlar els nivells de glucosa en sang, la pèrdua de pes i l’activitat física.
Si amb això no és suficient, s’introdueix l’administració de fàrmacs, que són de dos tipus: els antidiabètics orals i les injeccions d’insulina.
La resposta és sí.
La cirurgia de l’obesitat ha demostrat des de fa anys la seva eficàcia per curar la diabetis tipus 2. Investigacions posteriors han mostrat, independentment de la major o menor pèrdua de pes, que el fet que el menjar no passi pel duodè produeix un important descens de la glucosa en sang, redueix la hiperinsulinèmia i millora la resposta a la insulina i els nivells d’hemoglobina glicada A1c.
Això ha fet que la cirurgia metabòlica amb arma terapèutica en la diabetis tipus 2 ja hagi estat admesa per molts cirurgians i endocrinòlegs i per la comunitat científica. La seva indicació es clara en pacients amb IMC major de 35, aconsellable per sobre de 30 i controvertida amb IMC menors de 30.
El pacient diabètic tipus 2 que a més presenta una obesitat mòrbida (IMC superior a 40) o una obesitat severa (IMC superior a 35) és clar candidat a cirurgia llevat que existeixi alguna contraindicació.
Si presenta un IMC menor a 35 i reuneix una sèrie de criteris: edat entre 18 i 65 anys, existència de reserva pancreàtica, no tenir anticossos anticèl·lules beta i presentar mal control metabòlic de la seva diabetis, pot ser candidat a cirurgia de la seva diabetis.
El tipus de cirurgia a realitzar dependrà d’un aspecte tan important com si la seva diabetis tipus 2 va associada a obesitat o no.
Estem capacitats per realitzar qualsevol cirurgia per laparoscòpia, encara que la nostra tendència és practicar tècniques de bypass per considerar-les més eficaces. Altres tècniques també poden donar bons resultats, sobretot quan el pacient no és molt obès, però exigeixen major compromís per part del pacient a l’hora de canviar els seus hàbits dietètics i d’exercici.
La cirugía laparoscópica es el modo/manera de realizar los procedimientos quirúrgicos de forma poca agresiva, a través de pequeñas incisiones, a fin de realizar la misma operación que antes se realizaba con procedimientos abiertos y con el beneficio de la cirugía con mínima invasión.
Aquesta cirurgia no està exempta de riscos, com qualsevol intervenció quirúrgica, encara que els riscos s’associen en major mesura a les condicions de salut dels pacients i l’experiència de l’equip quirúrgic. La nostra especial dedicació en aquest camp de la cirurgia ens ha permès estar en els estàndards de qualitat de les millors clíniques d’Europa i Estats Units.
La gran majoria dels pacients operats experimenten poques o cap complicació i ràpidament reprenen les seves activitats habituals. Assumir els riscos de la cirurgia ha de compensar els riscos de patir complicacions vasculars, cardíaques, renals o oftalmològiques derivades de la diabetis.
Sí. Aunque el procedimiento sea por laparoscopia es obligado el realizarlo con anestesia general.
La gran majoria dels nostres pacients no necessiten passar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) després de la cirurgia. Quan el pacient té una obesitat molt severa associada a problemes greus de salut, en ocasions és necessari traslladar-lo a l’UCI, normalment durant les primeres 24 hores després de l’operació.
Depèn moltes vegades del tipus d’intervenció realitzada. El pacient s’hospitalitza el dia de l’operació i generalment roman a la clínica entre 2 i 4 dies.
Generalment transcorreguts uns 7-10 dies, el pacient ja comença a reincorporar-se a les seves activitats habituals. Això no obstant, la idea és que el pacient estigui actiu el més aviat possible i que modifiqui els seus hàbits sedentaris. Si el pacient desitja unir-se a les seves activitats normals abans, ho pot fer sense problemes.
Durant els tres primers mesos es produirà un descens molt important dels valors de glucèmia en sang. Si només pren antidiabètics orals, el més possible és que pugui deixar-los en les primeres setmanes després de la cirurgia i que la seva glucèmia estigui normalitzada en el primer mes i la seva hemoglobina glicada, en els tres primers mesos. Si a més es tracta amb insulina, la progressió és més lenta i normalment s’aconsegueix deixar-la en els sis primers mesos.
El control adequat de la seva glucèmia aconseguirà disminuir la possibilitat de complicacions vasculars, cardíaques, renals o oftalmològiques i, per tant, una millor qualitat de vida i major supervivència.
Si amb la cirurgia també s’aconsegueix perdre pes, podem també millorar o curar altres comorbiditats associades al sobrepès/obesitat: dislipèmia, hipertensió arterial, apnea del son, dolors articulars, etc.
Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica
Quirúrgica disposa d'un equip multidisciplinari especialment dedicat al tractament de l'obesitat-sobrepès. A més dels cirurgians, aquest equip inclou endocrinòlegs, dietistes, digestòlegs, endoscopistes, internistes, psicòlegs i fisioterapeutes, entre altres. El nostre objectiu és el tractament de forma individualitzada i global de la seva obesitat juntament amb la patologia associada que vostè presenti. Practiquem les tècniques quirúrgiques i endoscòpiques més noves en col·laboració amb la resta d'especialistes, de forma mínimament invasiva i en els millors centres hospitalaris del nostre entorn mèdic.