La Casa Batlló, “un palau de fades”

Toñi Lequerica, prestigiosa cirurgiana càntabra, especialista en l’aparell digestiu, es declara “fascinada” per l’edifici de Gaudí, que va descobrir quan va arribar a Barcelona al 1992. Ha tornat sovint per mostrar-la a locals i forans.

Toñi Lequerica sabia poc de la Casa Batlló quan se la va trobar passejant una nit de 1992. Acabava d’arribar a Barcelona des del seu Santander natal per a fer l’especialitat que es va convertir, temps després, en una referència (cirurgia de l’aparell digestiu i cirurgia colorectal, proctologia i endometriosi). Recorda haver quedat “fascinada” al descobrir aquesta façana il·luminada que tant s’assemblava a un “palau de fades” al mig de la ciutat. “Gairebé no havia sentit parlar d’ella. Com que en aquella època no hi havia internet, crec que l’impacte va ser major”, explica a la planta noble de l’edifici que va aixecar al 1877 Emilio Sala Cortés i que va reformar Gaudí entre 1904 i 1906.

L’especialista, membre de Quirúrgica Cirurgians Associats, es va quedar amb les ganes d’entrar perquè el seu accés no era públic com ara, i va haver d’esperar al 2002, amb motiu de l’Any Gaudí, per a poder veure els pisos. Mentrestant, es va haver de conformar informant-se a través de llibres per a saber més sobre el que és el seu edifici preferit de Barcelona.

Així, va saber que alguns experts asseguraven que la façana era una interpretació del Carnestoltes “amb les seves màscares i les seves serpentines, però uns altres sostenien que era impossible perquè Gaudí era molt religiós i zero amant del Carnestoltes”. També es va assabentar que, per a captar més llum, les finestres dels pisos baixos que donen a la galeria són més grans que les dels pisos alts. I que “li deien ‘la huesera’ per la forma i color de les columnes de la façana”.

Un monument que hem de valorar 

Recórrer la Casa Batlló amb Lequerica és el més semblant a anar de la mà d’una guia professional. “Però recomano vivament la visita amb audioguía perquè explica molts detalls interessants”, afirma. Envoltada de turistes, Lequerica només té un però: que el monument, Patrimoni Mundial de la Unesco, sigui poc conegut pels barcelonins. “He vingut sovint amb gent que no ho coneixia. Fins i tot amb el meu marit, que és d’aquí. Potser perquè ho tenen a la ciutat no ho valoren tant”.

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *