La prevenció. Clau en el Càncer Colorectal.

El dia 31 de març se celebra el Dia Mundial del Càncer Colorectal. Aquest dia té com a objectiu sensibilitzar a la població de la importància d’aquesta malaltia que, en el cas d’Espanya, és el tumor més freqüent si tenim en compte tots dos sexes; així, dels 277.000 casos de càncer diagnosticats, prop de 44.000 seran de còlon i recte, sent el segon tumor en mortalitat després del càncer de pulmó.

De manera general, la mortalitat per càncer a Espanya ha experimentat un fort descens en les últimes dècades gràcies a l’augment de la prevenció, a les campanyes de diagnòstic precoç i als avenços terapèutics.

“La celebració d’un dia especial per a aquest tumor ajuda a difondre a la població com prevenir, quines proves hem de realitzar per a una detecció precoç i quins símptomes han d’alarmar-nos per anar al metge”, explica la Dra. Lequerica, cirurgiana de Quirúrgica Cirujanos especialista en cirurgia de càncer colorectal.

Factors de risc

Entre els factors de risc existeixen uns que no podem modificar com són l’edat, antecedents familiars de càncer colorectal o patir malalties com la colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn o la poliposis.

Hi ha d’altres factors de risc que sí que els podem modificar com són evitar el tabac, l’alcohol, i les dietes amb poca fibra i alt contingut en greixos i carn vermella; un estil de vida sedentari també està associat a una major incidència de càncer colorectal.

Prevenció

Es recomana que les persones amb un risc mitjà de patir càncer colorectal es facin una prova de detecció cap els 50 anys. Les persones amb un major risc, com les que tenen antecedents familiars de càncer colorectal, han de realitzar la prova de detecció abans. S’ha demostrat que les proves de detecció redueixen el risc de morir d’aquest tipus de càncer.

Hi ha dues proves de fonamentals per a la detecció del càncer de còlon, són el Test de sang oculta en femta (SOH) i la colonoscòpia.

Símptomes d’alarma

• Canvis en l’hàbit intestinal, restrenyiment (amb més freqüència) o diarrees.

• Sagnat i/o moc amb la defecació.

• Dolor abdominal.

• Anèmia ferropènica en una analítica (sol associar cansament, tot i que no sempre).

Entre els pacients existeix el costum de pensar que la sang vermella en femta (“com si et tallessin”) és signe de benignitat i que no té importància perquè ve de les hemorroides. “Aquest pensament no és correcte  i s’ha de pensar que el càncer de recte produeix aquest mateix símptoma. És a dir, davant de qualsevol tipus de sagnat s’ha de realitzar una colonoscòpia” explica el Dr. Centeno, cirurgià de Quirúrgica Cirujanos, especialista en cirurgia de càncer colorectal.

Diagnòstic

La prova fonamental per al diagnòstic del càncer colorectal és la colonoscòpia i la biòpsia del tumor, si es detecta. Aquesta prova té l’avantatge que, a part de diagnosticar, serveix per a la prevenció del càncer ja que mitjançant la mateixa es poden ressecar petits pòlips que en créixer poden degenerar en un tumor.

Per a realitzar l’estudi d’extensió, és a dir, saber quant s’ha estès el tumor, es realitzen proves d’imatge com són el TAC toràcic-abdominal, la ressonància pelviana o hepàtica i en alguns casos seleccionats el PET-TAC.

“Una analítica no determina el diagnòstic de càncer” explica la Dra. Lequerica, “però davant la detecció d’anèmia ferropènica s’ha de practicar una colonoscòpia i una vegada diagnosticat el tumor hem de sol·licitar marcadors tumorals (CEA, CA 19.9) que no serveixen per al diagnòstic però, en el cas d’estar elevats, serveixen per al seguiment del pacient una vegada acabi el tractament”.

Tractament

La valoració de totes les proves diagnòstiques realitzades és la que determinarà quin tipus de tractament ha de realitzar el pacient. “És important que aquesta valoració es faci dins d’equips multidisciplinars dins dels quals hi ha diferents especialistes: gastroenteròlegs, cirurgians, oncòlegs mèdics, oncòlegs radioterapeutes, radiòlegs i patòlegs” afirma el Dr. Centeno.

El tractament d’aquest tipus de tumors inclou:

  • Resecció endoscòpica en tumors molt incipients (carcinomes in situ) de petita grandària.
  • Cirurgia: actualment la majoria de pacients s’intervenen per tècniques de cirurgia mínimament invasiva com són la cirurgia laparoscòpica i robòtica mitjançant les quals realitzem petites incisions a la paret abdominal, a través d’elles introduïm una òptica que ens permet visualitzar l’abdomen i instruments que ens permeten realitzar la cirurgia. La limitació d’aquesta mena de cirurgia són els tumors de gran tamany, aleshores hem de realitzar cirurgia oberta. La cirurgia consisteix a resecar el segment del còlon que conté el tumor amb un marge lliure i els ganglis del territori corresponent. En el cas dels tumors localitzats en el recte es practica una resecció del mateix amb realització d’una anastomosis o sutura intestinal per a tornar a fer la femta per l’anus, però en els casos que el tumor està molt pròxim a l’anus hem de realitzar una colostomia, abocant el còlon a la paret abdominal.

En els pacients amb metàstasi hepàtica o pulmonars, si són en número petit, es poden operar eliminant-les, la majoria de les vegades després de l’administració de quimioteràpia.

  • Quimioteràpia: es pot administrar abans o després de la cirurgia segons el cas. Són medicaments per a destruir les cèl·lules canceroses que romanen en el cos després d’extirpar el tumor i els ganglis limfàtics corresponents, i ajuda a reduir el risc de retorn del càncer. No tots els pacients necessiten rebre-la després de la cirurgia, depèn de l’estat del tumor. En alguns pacients s’utilitza abans de l’operació per a disminuir la seva grandària i facilitar la cirurgia.
  • Radioteràpia: s’utilitza en alguns casos de càncer de recte per a reduir la grandària del tumor i disminuir la possibilitat que aquest torni a reproduir-se a la pelvis. Generalment es combina amb la quimioteràpia.
  • Medicaments de teràpia dirigida: és un tractament en el qual s’utilitzen fàrmacs específics que actuen sobre els gens i proteïnes que intervenen en el creixement i la supervivència de les cèl·lules canceroses. L’oncòleg sol·licita proves per a conèixer els gens, proteïnes i altres factors exclusius del tumor amb la finalitat de trobar el tractament més eficaç. Generalment solen reservar-se per a pacients amb càncer avançat.
  • Immunoteràpia: és un tractament farmacològic que utilitza el sistema immunitari per a combatre el càncer, és possible que el sistema immunitari del pacient no ataqui el càncer perquè les cèl·lules canceroses produeixen proteïnes que impedeixen que les cèl·lules del sistema immunitari reconeguin a les cèl·lules canceroses, la immunoteràpia funciona interferint aquest procés. Generalment es reserva per al càncer colorectal avançat.

A Quirúrgica comptem amb una Unitat de Coloproctologia dirigida pel Dr. Centeno i la Dra. Lequerica amb àmplia experiència en Cirurgia de Càncer Colorectal.

Tractem als nostres pacients dins d’equips multidisciplinars als hospitals en els quals operem, oferint el tractament més adequat a cada pacient. Utilitzem procediments mínimament invasius amb torres de laparoscòpia d’última generació (4G i 3D) i amb la tecnologia de verd d’indocianina que ens aporta una major seguretat especialment en la cirurgia colorectal. Enguany hem incorporat la cirurgia robòtica que ens permet realitzar procediments complexes amb major precisió, flexibilitat i control en comparació amb les tècniques convencionals.

Som el primer grup privat a Espanya acreditat per l’ERAS-Society (2015), aplicant protocols de rehabilitació amb els quals hem aconseguit disminuir les complicacions postoperatòries i proporcionar una més ràpida recuperació postoperatòria als nostres pacients.

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *