Luz Santana, pacient d’incontinència: “Aquesta segueix sent una malaltia tabú”

Em dic Luz Santana, tinc 50 anys i soc metge pediatra-gastroenteròleg infantil.

  • ¿Quan te n’adones que pateixes incontinència Luz?

El 2007 va néixer el meu fill, producte d’un part vaginal. Unes setmanes després, des d’aquest moment, me’n vaig adonar que no podia controlar els meus esfínters com abans. Així va començar un llarg camí de sorpreses i problemes de salut.

  • ¿Què t’ha suposat patir incontinència? ¿De quina manera et va limitar la teva vida?

Per a mi tenir incontinència urinària i anal es va convertir en una angoixa diària, vaig pensar que al recuperar el to del sòl pèlvic amb els exercicis postpart tot aniria millorant, però no va ser així. Mentre la incontinència urinària anava millorant i les fuites es produïen amb mitjans i grans esforços, la incontinència anal no acabava de millorar, i això limitava molt més la meva vida en el fet que és molt difícil ignorar les fuites fecals, més encara si estàs fora de casa i has de córrer literalment  fins el bany … i molt pitjor és la situació quan no tens a prop un bany.

La incontinència anal també em va portar a canviar els meus hàbits alimentaris, evitar menjars pesats o laxants si sortia de casa, i per descomptat a restringir alguns aliments i begudes durant les hores de treball, sobretot els dies de guàrdia perquè era un malson pensar que no era capaç de controlar les meves esfínters sent tan jove.

  • ¿En quin moment demanes ajuda, a on vas? ¿Quan et decideixes a fer el pas?

El 2012 va empitjorar la meva incontinència anal i vaig decidir anar a al Servei de Digestiu Gastrodex amb el Dr. Vidal, qui em va realitzar una exploració exhaustiva i amb la manometria rectal em vaig adonar que havia perdut pràcticament 4 anys per la “falta de temps per a la meva salut”, la timidesa i la por que sentia per tractar aquest tema tan íntim.

En aquest últim any havia empitjorat la incontinència anal i havia aparegut alguna cosa nova “ara es tractava d’una Fístula Recte Vaginal”, tenia referències de la Dra. Mª Antònia Lequerica, de l’equip de Quirúrgica de Dexeus, i no vaig dubtar ni un dia d’anar a veure-la. Em va donar la mà, no va escatimar en buscar les possibles causes de la meva situació mèdica i a oferir-me solucions. Em va realitzar una primera cirurgia i em va explicar que tindríem un llarg camí, i jo sabia que havia de dedicar tots els meus esforços per aconseguir la meva recuperació, en definitiva aconseguir recuperar la qualitat de vida perduda.

  • En el teu cas, la causa de la incontinència prové del part, és així? Què va passar?

L’origen d’el problema va ser un part vaginal distòcic, el naixement del meu fill mai no podré oblidar-ho. L’obstetre per necessitat va haver de realitzar una extensa episiotomia i instrumentalitzar el part.

  • Quina solució et van donar en el primer moment?

En el primer moment que es va presentar la incontinència urinària i anal vaig començar un rutina d’exercicis, però el problema anava més enllà. La fístula rectovaginal no va aconseguir tancar amb la primera cirurgia i després de patir Covid moderat, i requerir repòs de llarga durada el to muscular general va disminuir significativament i van empitjorar les manifestacions clíniques de la fístula i de la incontinència, tenia menys control del meu cos i psicològicament estava més afectada.

En aquest moment els demano ajuda a les expertes, la Dra. Laura Lázaro i la Dra. Mª Antònia Lequerica, ambdues de l’equip de Quirúrgica de Dexeus, i m’expliquen la nova estratègia de cirurgia. I sense demora anem a fer la cirurgia al maig d’aquest any 2021.

  •  Com vas viure aquells moments? Per tu és un tema tabú?

Jo amb diverses paraules podria expressar com he viscut aquest problema: vergonya, por, angoixa, desesperança.

La incontinència crec que segueix sent en el segle XXI un tema tabú, les persones que la patim podem trigar temps en identificar el que ens passa, ens costa donar-li el valor real que té, més encara acceptar-lo, compartir-lo amb familiars i buscar ajuda. Els pacients amb incontinència no tenen el mateix perfil, la patim persones de totes les edats, de qualsevol part de món i amb tipus de vida molt diferents. Jo com a professional sanitària, quan tinc a la consulta pacients amb incontinència anal/encopresis, sento en la pròpia pell el patiment que comporta això i no dubto a animar-los a treballar junts, perquè és un problema que sí que es pot resoldre. Ens equivoquem al estigmatitzar la Incontinència i creure que aquest problema se soluciona sol, en la majoria de casos (si no en tots) requereix de l’acompanyament de professionals experts.

  • Com canvia, Luz, lq teva vida quan trobes solució amb la Dra. Laura Lázaro y la Dra. Mª Antonia Lequerica?

La meva vida va canviar en el moment en que elles em diuen que confien plenament en el que em faran quirúrgicament, que tenen experiència i que ja no valia la pena pensar en el passat i en aquest temps perdut al no haver pogut fer abans la intervenció. Sinó que em diuen que pensi en que ara sí que estic preparada per a la intervenció i que tindré per endavant molt de temps per viure amb “qualitat” sense portar a sobre meu aquest problema.

La cirurgia va ser un èxit i el postoperatori ho està sent també, encara no em puc creure que em vaig atrevir  i que tot ha sortit bé. Hem aconseguit gairebé el 100% de la continència fecal i s’està tancant la fístula.

  • Què li diries a una persona que està vivint una incontinència però se sent perduda i sola?

Jo voldria dir-li a aquelles persones que pateixen d’Incontinència que hi ha recursos individualitzats per a tractar el problema, tant a nivell públic com privat, que nosaltres mateixos som responsables de cercar garantir la nostra qualitat de vida i que hi ha professionals experts en aquest tema, capaços d’acompanyar-nos i oferir-nos no només tècniques quirúrgiques, sinó també suport professional en la rehabilitació física (per exemple Biofeedback, estimulació sacra, etc.) i no menys important el suport psicològic. No podem ignorar que un problema d’Incontinència afecta directament el nostre dia a dia, limita la nostra activitat laboral, la nostra vida psicosocial i també l’activitat sexual. Aquesta experiència sense cap mena de dubte m’ha ajudat a guanyar confiança en mi mateixa, em sento més segura i alliberada.

  • Què és el que més valores de les teves doctores que et van ajudar amb el problema?

El que més vaig valorar de les meves estimades doctores, la Dra. Laura Lázaro i la Dra. Mª Antònia Lequerica, va ser el seu compromís per donar el millor a nivell personal i professional perquè juntes aconseguíssim l’objectiu proposat “curació i recuperació de la Incontinència i el tancament de fístula recte vaginal”, la seva accessibilitat, la seva excel·lent forma de treballar “delicada i minuciosa, exigent”, la seva experiència en el tema. Són cirurgianes brillants!

No tinc ni mai tindré prou paraules per agrair-los el seu incondicional suport. Gràcies infinites per tot el que han fet per mi.

  • Ens vols dir alguna cosa més Luz?

Donar el primer pas per buscar ajuda en cas d’Incontinència pot costar, però més costa viure amb un problema al que no li volem donar solució quan sí que hi ha possibilitats. Si pateixes d’incontinència, no dubtis en donar el teu primer GRAN PAS.

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *