fotoqca

Mariana Mayans, infermera a Quirúrgica, ens parla sobre la Psicoprofilaxis Quirúrgica

Entrevista publicada al Col·legi d’infermeria de Barcelona.

«La psicoprofilaxi quirúrgica ens permet ajudar a les persones a afrontar millor un procés quirúrgic»

Mariana Mayans, amb més de 15 anys d’experiència com a infermera quirúrgica de cirurgia general i digestiva i actualment formant-se en Psicoprofilaxis Quirúrgica, posa sobre la taula una inquietud i un desig: la necessitat de crear espais físics i terapèutics als centres mèdics i hospitals a fi que es pugui oferir intervencions de psicoprofilaxi quirúrgica en adults.

Què és la psicoprofilaxi quirúrgica?
És la preparació psicològica o emocional de les persones que van a ser intervingudes quirúrgicament. És una teràpia breu i focalitzada en el problema concret de la intervenció quirúrgica. Sigui quina sigui la cirurgia, els usuaris necessiten arribar al bloc quirúrgic mentalment preparats i emocionalment més acompanyats. Hem de poder ajudar-los a resoldre dubtes, inquietuds, pors diverses a més a més de l’impacte mental que suposa passar per un procés quirúrgic. Es tracta d’ajudar a fer entendre la importància que té la cirurgia en aquell moment de la seva vida.

Quina tasca pot desenvolupar una infermera en aquest equip multidisciplinar?
Independentment del grau de vulnerabilitat emocional (baix, mitjà ó alt) que presenti el pacient quirúrgic, la nostra tasca és fonamental. Hem de ser capaços de desenvolupar 3 punts claus en aquestes intervencions:

  • La informació: donar una informació breu amb un llenguatge adequat al nivell cultural de qui la rep, en un espai físic còmode i un temps adequat.
  • L’empatia: anticipar i representar mentalment tot el que anirà succeint en el seu procés quirúrgic. Entendre les emocions i sentiments que té la parsona davant d’una cirurgia i oferir recursos necessaris per afrontar-la.
  • La contenció emocional: contenir a aquests pacients prèviament a la cirurgia pot reduir notablement la prevalença de problemes psíquics en el postoperatori, com menciona Maguire i Murray Parkes, 1998. En aquest cas la contenció emocional portada des d’infermera no és més que: escoltar, persuadir, tranquil·litzar, guiar i orientar davant tot el seu malestar produït per aquesta situació.

En quines condicions caldria fer aquestes intervencions?
Aquests 3 punts es duen a terme en 1 ó 2 sessions prèvies a la cirurgia i també podem oferir un acompanyament físic al quiròfan. Es necessita una espai i un temps adequat per dur-lo a terme. I sobretot la capacitat suficient per portar-ho des d’un marc multidisciplinari. La resta de les sessions solen ser ateses pel psicòleg de l’equip. Per a mi és important crear un mètode i complir uns requisits com tenir una formació específica en aquest tema. Un dels meus reptes professionals seria introduir la psicoprofilaxis quirúrgica dins de les cures de l’especialitat medico-quirúrgica.

Quina és l’evidència científica d’aquesta teràpia?
Hi ha diversos estudis. Segons Beatriz Bergman, està comprovat que el Sistema Immunològic respon favorablement a l’esperat quan més tranquil i relaxada estigui la persona a l’hora d’operar-
se. Els beneficis segons aquest estudi són: la reducció dels temps d’espera, menor ingesta de fàrmacs, minimització de complicacions postoperatòries, menor risc intra i postquirúrgic, disminució de símptomes psicològics colaterals (insomni, fòbies, irritabilitat, depressió), nivells acceptables de dolor amb menys ús de psicofàrmacs, millora en la recuperació quirúrgica i augment de la qualitat de vida del pacient.

D’on surt aquest interès personal i professional per la psicoprofilaxi quirúrgica?
Les persones necessiten un suport emocional perquè es trobin en les millors condicions possibles abans de ser intervingudes. A Espanya tenim un nivell de qualitat en cirurgia increïble, però cada cop deixem menys espai per a preparar aquestes persones a passar pel procés de la intervenció, pels aspectes emocionals. La psicoprofilaxi quirúrgica està força estesa a països com Argentina però a Europa o Espanya és menys freqüent, tot i que hi ha experiències exitoses en cirurgia pediàtrica però no conec que passi el mateix amb els adults.

Tinc molt interès en conèixer experiències al nostre país i d’altres infermeres i infermers, o d’altres professions, que estiguin interessats en desenvolupar aquesta disciplina i fer-la créixer.

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *