“És urgent canviar la mentalitat sobre el càncer per afavorir la seva curació”

Compartim entrevista amb el Dr. José María Raventós, realitzada amb motiu del Dia Internacional del Càncer, que se celebra el 04 de febrer, sobre la importància de desestigmatitzar una malaltia les taxes de curació són, afortunadament, cada vegada més elevades.

El càncer ha estat durant molts anys una malaltia amb estigmes. ¿Això està canviant? Creu que en els últims anys s’ha fet un gran pas en la “desestigmatització” del càncer?

Sí, sens dubte ha anat canviant i encara ha de canviar més. Hem de pensar en el càncer com en qualsevol altra malaltia. Hi ha malalties agudes que es curen; hi ha malalties cròniques; i hi ha malalties agudes que no es curen. Hem de pensar en el càncer d’aquesta manera. No podem pensar “tinc càncer, em moriré”. Avui dia la taxa de curació del càncer és molt, molt elevada. La mentalitat hauria de canviar per ser més eficients en el tractament del càncer.

L’estigma ve de la incomprensió i afecta l’autoestima i, per tant, fins i tot al procés del tractament. En què ajuda que es conegui cada vegada més aquesta malaltia?

L’important és afrontar el càncer amb un ànim positiu. El càncer no ho curarà el metge. El pacient s’ha de curar ell, nosaltres i el seu entorn familiar hi farem ajudar. El pacient ha de tenir les seves defenses en el millor estat per lluitar contra les cèl·lules malignes. Si està enfonsat, els seus defenses no actuaran contra les cèl·lules malignes o aquestes trobaran menys resistència, per tant ha de pensar que va a curar-se, ja que les seves defenses seran més efectives amb un ànim positiu. De la mateixa manera que és important que el pacient porti una vida sana, l’estat anímic també és molt important, ja que influeix en la capacitat de defensa del cos. Per tant, és clau que pacient i entorn afrontin la malaltia amb un ànim positiu.

¿El fet que es parli més d’aquesta malaltia es tradueix en més prevenció i, per tant, diagnòstics més precoços? 

Hi ha molta gent que li tenia pànic al càncer, que amagava el cap sota l’ala, cosa que feia que es retrasasen els diagnòstics. Amb un diagnòstic d’hora, les taxes de curació del càncer són molt altes. Per exemple, en el cas del càncer de mama, la taxa de curació és del 90%. Amb un diagnòstic tardà i amb metàstasi, la taxa de curació baixa. L’important és no tenir por. Si no vas al metge per por que et diagnostiquin un càncer, evites que et puguin diagnosticar a temps. La clau és el diagnòstic precoç.

Es diu que no cal compadir-se dels pacients. És així? 

Cal tractar el pacient amb afecte, sense degradar-lo. Si no tractem al pacient com un igual, la seva autoestima va a disminuir. Compadir no és bo i enganyar menys. Si un pacient no sap el que té, no va col·laborar en el tractament. No va a entendre què passa. Ell s’ha de curar. La resta, el metge i l’entorn, estan per ajudar.

Com cal comportar-se amb algú a qui li acaben de detectar aquesta malaltia? 

Cal no enganyar-lo. Si enganyem al pacient, posem un mur entre pacient i família. Ho estem aïllant. El pacient no pot compartir les seves pors. Cal ajudar el pacient a mantenir un bon estat d’ànim. La família està per ajudar, donar suport i compartir.

Tot i així, ¿el càncer segueix sent un tabú? 

Segueix sent un tabú perquè s’associa càncer a mort i patiment. És veritat que hi ha càncers que no es curen, però la majoria es cura amb un patiment relativament baix. Avui dia, la majoria de tractaments són tolerables. Cal afrontar el càncer pensant que passaràs una temporada lluitant, però que se solucionarà.

Quina és la forma correcta de divulgar aquesta malaltia?

El primer és intentar prevenir. La medicina no hauria de servir per curar, sinó per prevenir les malalties. Cal educar en la vida sana: menjar bé, fer exercici … Amb un bon estat físic, disminueix el risc de càncer. En segon lloc, és important fer-se revisions rutinàries perquè el diagnòstic es produeixi en un estadi inicial. Si es detecta un càncer, tenim les eines mèdiques i quirúrgiques per poder tractar-lo amb gran efectivitat.

Com poden ajudar el metge i el seu equip en aquesta desestigmatització del càncer? 

Cal tractar el pacient com una persona que té un problema, a la qual cal ajudar i donar suport, evitant enganyar i compadir. Es tracta d’empatitzar amb el pacient perquè afronti la malaltia amb un bon estat d’ànim.

Com treballen en Quirúrgica en aquest sentit? Té un protocol per anunciar el diagnòstic i de forma immediata acompanyar al pacient i als seus en el procés d’informació i acceptació? 

No hi ha un únic protocol. En Quirúrgica som cirurgians, de manera que la majoria de pacients ja vénen diagnosticats de fora, per exemple, pel seu metge de capçalera. Nosaltres els tractem amb afecte, eficientment, donant-los totes les explicacions i tot el suport per afrontar el diagnòstic.

Tenen “serveis” addicionals per acompanyar el pacient en aquest procés. En què consisteixen?

Som cirurgians operant a persones. No s’opera un estómac o còlon. Cada pacient té les seves pors i els seus problemes de salut. Es tracta que el pacient estigui en el millor estat general possible tant físic com psíquic, igual que intentem millorar el seu estat nutricional o la seva preparació física amb un fisioterapeuta abans de sotmetre el pacient a una operació. Si està estressat o angoixat, tolerarà pitjor la cirurgia. En Quirúrgica igual que intentem millorar l’estat nutricional i físic, oferim el servei d’acompanyament emocional per eliminar aquest estrès i aquesta angoixa amb l’objectiu que l’ànim sigui el millor abans de l’operació i, per tant, la recuperació sigui millor.

¿El fet que persones amb certa notorietat comparteixin el seu dia a dia amb el càncer, ajuda a conscienciar? 

Sens dubte ajuda que persones conegudes facin pública la seva malaltia quan s’ha diagnosticat a temps i es van a curar. A vegades ens assabentem quan un famós mor que ha estat a causa d’un càncer, cosa que no ajuda.

Contingut elaborat per l'equip mèdic de Quirúrgica

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *