No sabem estar callats i que bo que seria en alguns moments, però tenim una manera d’entendre la vida i sobretot la nostra implicació en tot allò que envolta la nostra activitat professional que de vegades la vessem i ens equivoquem. Aquí i ara no vaig a demanar perdó per res del que he dit des d’aquests documents de Quirúrgica. Es més, si es genera debat, molt millor.
Fa no gaire estona, amb el meu amic i President del Col·legi de Metges de Barcelona constatàvem la falta de implicació dels metges joves i sobretot d’aquells que treballen a la privada en la vida col·legial.
Sincerament crec que és un error no fer-ho, doncs cal recordar que és el nostre Col·legi i que gran part del seu rol ve condicionat per tot allò que els metges aportem, ja siguin neguits, il·lusions, propostes de col·laboració i implicació en el seu desenvolupament.
Particularment crec que no podem quedar aliens a tot el que ens vincula als altres companys de feina. Es molt profitós. Tots tenim coses a dir i a fer. No cal que tots dirigim i el grau de compromís pot ser molt divers però es necessari.
La Medicina Privada està vivint un gran canvi i aquest és paral·lel al que també s’observa en l’àmbit públic.
No ens podem amagar i de forma quasi callada criticar al Col·legi de que no fa res per nosaltres tot i que paguem la quota. Això no val!
Els que ja portem molts anys dient la nostra, seguirem dient-la doncs no sabem estar callats però ja toca que d’altres assumeixin papers en aquest fantàstic i fascinant món on desenvolupem la nostra feina.
Apunta-t’hi!!