El càncer continua essent una de les principals causes de mortalitat en el món. I també ho és a Espanya. El nombre de càncers diagnosticats a Espanya l’any 2021, segons els càlculs de la Red Española de Registros de Cáncer (REDECAN), s’estima que estaran per sobre dels 275.000 casos (nombre molt similar al de l’any 2020). No obstant això sabem que la pandèmia de la COVID-19 ha afectat el nombre de diagnòstics de càncer en molts països pel que probablement el nombre real de càncers diagnosticats el 2020 haurà estat menor.
“El càncer de pàncrees és un dels tumors més agressius de l’aparell digestiu”, explica el Dr. Alberto Diez-Caballero, cirurgià del grup Quirúrgica Cirujanos, especialista en cirurgia general i digestiva, expert en cirurgia hepatobiliopancreàtica, i en cirurgia laparoscòpica avançada i cirurgia robòtica. Estadísticament representa, aproximadament, el 3% de tots els càncers. És el vuitè càncer més freqüent en les dones i el dècim en els homes. Representa el 7% de totes les morts per càncer i la quarta causa de mort per càncer tant en homes com en dones.
“Se sol dir d’aquest càncer que és una “malaltia silenciosa” perquè, moltes vegades, el començament de la malaltia no es manifesta amb molts símptomes” explica la Dra. Raquel Sáez, cirurgiana de Quirúrgica Cirujanos, especialista en cirurgia pancreàtica. “La posició anatòmica del pàncrees, per darrere de l’estómac i del còlon i en íntim contacte amb altres estructures abdominals com el duodè, la via biliar, les artèries i venes intestinals, l’aorta, etc., fa que el tumor envaeixi altres òrgans i s’estengui amb rapidesa” explica. El creixement del tumor pot donar símptomes molt variats, moltes vegades relacionats amb la localització d’aquest. Per exemple, color groc a la pell i els ulls, orina fosca i picors, causats per l’obstrucció dels conductes biliars en els tumors localitzats al cap del pàncrees. També pot aparèixer dolor en la part superior de l’abdomen o irradiat a l’esquena, especialment en tumors localitzats en el cos del pàncrees per possible infiltració de plexes nerviosos. Altres símptomes més generals són la pèrdua de gana, pèrdua de pes sense raó aparent i cansament.
El tabac és un dels factors coneguts que poden afavorir l’aparició del càncer de pàncrees. Altres factors, com l’alcohol o el consum de greixos, no són prou clars que l’afavoreixin. La dieta rica en fruites i verdures ha demostrat el seu efecte beneficiós en la prevenció d’aquest i altres càncers.
“Hi ha diferents tipus de tumors de pàncrees segons, fonamentalment, l’origen de les cèl·lules del pàncrees que degeneren fins a desenvolupar un càncer” explica el Dr. Alberto Diez-Caballero. Els més freqüents (fins a un 90%) són els adenocarcinomes i en un percentatge molt menor estan els tumors neuroendocrins (aquests últims amb millor pronòstic).
“L’èxit d’un precoç i correcte diagnòstic i tractament està directament relacionat amb l’abordatge multidisciplinar que ha de fer-se de tots els tumors” expliquen els cirurgians del grup. “També en el de pàncrees”, afirmen. Quirúrgica Cirujanos així ho fa en els diferents centres en els quals treballa (Centre Mèdic Teknon, Hospital Universitari Dexeus, Clínica CIMA i Hospital Sagrada Família). “Digestòlegs, endoscopistes, patòlegs, radiòlegs, oncòlegs i radioterapeutes, i cirurgians, entre d’altres, valorem de manera individualitzada cada cas per a oferir al pacient el millor tractament” comenta el Dr. Alberto Diez-Caballero.
L’únic tractament curatiu del càncer de pàncrees és la cirurgia. És molt important determinar no només la localització del tumor sinó també l’estat d’aquest, si està situat únicament en el pàncrees o si s’ha estès localment o a distància desenvolupant metàstasi. “Depenent de l’estat del tumor en el moment del diagnòstic el tractament serà diferent” explica la Dra. Raquel Sáez.
Només aproximadament en el 20% dels pacients amb càncer de pàncrees pot realitzar-se una cirurgia, ja que la majoria dels càncers de pàncrees es diagnostiquen quan la malaltia ja s’ha disseminat. Si no està indicada la cirurgia es valoren altres opcions terapèutiques com la quimioteràpia, la radioteràpia (la tradicional, la curta o la corporal estereotàxica – SBRT, o la teràpia amb raig de protons), la teràpia dirigida a les proteïnes específiques del càncer o la immunoteràpia (teràpia biològica dissenyada per a estimular les defenses naturals del cos per a combatre el càncer).
Quan l’opció és la cirurgia, aquesta pot combinar-se amb quimioteràpia i/o radioteràpia. Generalment s’administra després de la cirurgia, la qual cosa es denomina teràpia neoadjuvant. A vegades pot fer-se abans de la cirurgia per a reduir la grandària del tumor i/o facilitar la seva resecabilitat (teràpia neoadjuvant o preoperatòria).
“Des del punt de vista quirúrgic, l’equip de Quirúrgica Cirujanos pensant en el benefici del pacient (menor dolor postoperatori, menor risc de complicacions, recuperació precoç, etc.) realitza moltes d’aquestes cirurgies de forma mínimament invasiva (cirurgia laparoscòpica)” explica el Dr. Alberto Diez-Caballero. Sempre a l’avantguarda, Quirúrgica Cirujanos, disposa de l’última tecnologia robòtica en algun dels seus centres, ajudant-se de la mateixa en casos seleccionats.