Significa patir un esforç que comporti una contracció brusca de la musculatura de la paret abdominal i per tant, incrementi la pressió a l’interior de la mateixa, cosa que fa que el seu contingut vulgui sortir i ho faci per algun dels orificis que tenim.
L’hèrnia no s’hereta però sí que existeix una predisposició anatòmica per a que passi.
En la gran majoria de les hèrnies, sí. Les malles aconsegueixen reduir la tensió muscular a nivell de la reparació herniària, i per tant, es redueix el risc de que es reprodueixi.
Pot tenir diverses causes. Pot ser per una cirurgia inadequada, però generalment es reprodueix per no poder modificar els hàbits del pacient (restrenyiment, esternuts de causa al·lèrgica, crisi de tos per malaltia respiratòria crònica, augment de pes, etc). També una infecció a nivell de la cicatriu comporta un rebuig dels punts de sutura i de la malla.
No. És pràcticament impossible de que es trenqui.
Les dues tècniques són igualment vàlides i resolutives i cadascuna d’elles té avantatges i inconvenients. La via laparoscòpica és més recomanable si l’hèrnia és en ambdós costats o ja ha estat intervinguda anteriorment.
Depèn del cas. En pacients amb poc risc quirúrgic es pot plantejar i tècnicament no hi ha cap inconvenient que sigui així.
No. L’esport ben practicat, amb un bon preescalfament i uns bons estiraments en acabar prevé l’aparició dels processos herniaris.
La majoria de les hèrnies es resolen sense ingrés a la clínica, llevat que hi hagi causes que ho impedeixin com: viure sol, tenir altres malalties que puguin dificultar les primeres hores de postoperatori o viure allunyat del centre mèdic.
Cada vegada més, es recorre a l’anestèsia endovenosa pel fet que s’elimina més ràpidament i té menys efectes secundaris que l’anestèsia intrarraquídea. En pacients de risc elevat per problemes respiratoris o del cor, l’anestèsia parcial és la més aconsellable.
Sí.
Sí.
Si la tos es deu al reflux, sí.
El 90% dels pacients, un dia.
15 dies a base de líquids i semilíquids 6-7 vegades al dia. Iniciar dieta tova a partir de la tercera setmana. Dieta normal a partir del mes.
Aconsello 10 dies, sempre que pugui menjar la dieta prescrita.
Tres setmanes.
La dificultat d’eructar l’aire ingerit, ja que produeix distensió de l’estómac després de menjar. Més freqüent en pacients ansiosos. Hi ha trucs i medicacions que ho alleugereixen.
Segons la meva experiència, en el 90% dels casos sí.
