14 de novembres, Dia Mundial de la Diabetis
La diabetis és una malaltia metabòlica que es basa en mantenir nivells de sucre (glucosa) en sang elevats. Aquesta elevació es relaciona, a la llarga, amb l’afectació de diversos òrgans, com poden ser el ronyó, el cor, els vasos sanguinis, els ulls… A més pot alterar la cicatrització, les defenses, la percepció del dolor, o agreujar d’altres malalties.
S’estima que a Espanya un 13.8% de la població pateix diabetis, o el que és el mateix, un de cada set espanyols majors de 19 anys. En total són uns 5,1 milions de persones a Espanya, una xifra molt alta que cada any se li sumen uns 400.000 nous casos.
I les previsions no són positives perquè s’observa i es detecta un nombre creixent de casos. “Aquest augment està relacionat amb el sedentarisme, la mala alimentació i, sobretot, amb l’obesitat” explica el Dr. Lluís Aguilar, cirurgià de Quirúrgica especialitzat en cirurgia bariàtrica i esofagogàstrica.
L’obesitat i la diabetis
Se sap des de fa molts anys que l’obesitat i la diabetis mellitus estan molt relacionades i que baixant de pes es pot millorar de manera considerable la diabetis. Per això aquest és un dels pilars del seu tractament.
D’altra banda feia més de 100 anys que se sabia que la cirurgia de l’estómac reduïa el pes, però no va ser fins a la dècada dels anys 50 que es va iniciar amb aquesta intenció, sent els inicis de la cirurgia bariàtrica.
En aquest moment es va observar una millora dels nivells de sucre en sang dels pacients diabètics operats. Però no va ser fins a la dècada de l’any 2.000 que es va iniciar la cirurgia de la diabetis en pacients no obesos, amb un índex de massa corporal (IMC) per sota de 35.
“Des d’aleshores hem pogut apreciar els resultats espectaculars” comenta el Dr. Aguilar. “Amb la cirurgia bariàtrica aconseguim revertir la diabetis mellitus tipus 2 fins a un 88% dels casos” afirma. Això es deu a la pèrdua de pes en sí mateixa, quelcom que es veu a mig termini, “com veiem en pacients en els quals s’ha realitzat una mànega gàstrica o sleeve” explica.
“Però el que realment ha suposat un canvi és el que aconseguim amb les cirurgies com el bypass gastroyeyunal” afirma el Dr. Aguilar, “en aquests casos els resultats es veuen de manera immediata”. A través d’un complex mecanisme hormonal i evitant el pas de l’aliment pel duodè s’aconsegueix revertir la diabetis mellitus 2. En molts casos el pacient marxa a casa després de la cirurgia sense haver de prendre les seves pastilles per a la diabetis.
L’any 2017, en la New England Journal of Medicine, una de les revistes de major prestigi en temes mèdics a nivell mundial, va quedar reflectida la superioritat en moltes casos de la cirurgia davant del tractament mèdic amb pastilles, observant una millora important dels nivells de sucre en sang a llarg termini i la disminució o fins i tot la retirada dels antidiabètics orals.
A Quirurgica s’han intervingut a més de mil pacients amb obesitat, més de la meitat amb diabetis o prediabetis, i s’ha constatat aquesta realitat. “Molts dels nostres pacients han vist com se’ls ha retirat o disminuït la medicació després de la cirurgia” explica el Dr. Aguilar.
Aquest tipus de cirurgia es realitza en pacients amb obesitat i diabetis. En general, en pacients que tenen un IMC entre 30 i 35kg/m² (obesitat grau I), no està indicada una cirurgia bariàtrica per no tenir un grau suficientment alt d’obesitat, no obstant això la presència d’una diabetis mellitus 2 sí que pot justificar una cirurgia metabòlica (en alguns pacients, després d’un estudi molt personalitzat) per l’efecte que produeix la cirurgia sobre la diabetis. “Sabem que milloren els nivells de sucre en sang no només per la pèrdua de pes sinó també per l’augment d’hormones com la GLP-1, l’augment d’altres incretines (hormones secretades a l’intestí) i la disminució de les anti-incretines, en realitzar algunes de les cirurgies metabòliques”, explica.
En qualsevol cas el control de la diabetis s’ha de dur a terme sempre amb un equip mèdic multidisciplinar (endocrinòlegs, nutricionistes, metges, cirurgians…), i estudiar cada cas de manera personalitzada, amb un tractament quirúrgic o mèdic específic per a cada persona.
Esteatohepatitis no alcohòlica (NASCH).
L’esteatohepatitis no alcohòlica és una malaltia hepàtica que cada vegada té més repercussió, i està relacionada amb l’obesitat, la diabetis i el síndrome metabòlic. Se sap que millora ràpidament amb la pèrdua de pes evitant que pugui desenvolupar-se una cirrosi d’origen no alcohòlic en el fetge. En aquests casos és totalment aconsellable portar hàbits de vida saludables i la pèrdua de pes. I encara que el principal tractament no és la cirurgia sí que s’ha de tenir en compte l’opció d’una cirurgia bariàtrica i/o metabòlica després de l’estudi personalitzat de cada pacient.